Lleida ha tornat a viure amb solemnitat la processó dels Dolors que se celebra el Diumenge de Rams. La sortida dels Armats de l’Oratori dels Dolors ha precedit la processó, que ha aplegat milers de persones pels carrers on ha transcorregut. El bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris, conjuntament amb l'alcalde Àngel Ros, i els priors de la Congregació dels Dolors; Fernando Gràcia i M. Eugènia Capdevila, ha presidit la processó penitencial en honor de la Verge dels Dolors.
Diverses confraries lleidatanes amb les seves vestes, acompanyades de bandes de música o tambors, penitents i representacions plàstiques de la vida de la Verge hi han pres part. En concret, han estat dotze passos o grups escultòrics i més d’un miler de persones.
Una quadriga romana ha obert la processó i li han succeït els Armats, amb els diferents passos en representació dels set Dolors de Maria. Entre altres, destaca el pas de la Fugida a Egipte, que es portada sobre les espatlles pels germans confrares. Enguany també hi han participat els Armats de la Congregació dels Dolors de Bellpuig.
En sortir de l’oratori, s’han cantat unes saetes al tabernacle de la Mare de Déu i s’han llançat pètals de flors per tot el carrer al seu pas. Al tabernacle, que tanca la processó, li han seguit en processó les autoritats civils i religioses de Lleida que hi han assistit.
La processó ha sortit del carrer Cavallers, on està ubicat l’Oratori dels Dolors, i ha seguit per l’avinguda de Blondel, l’avinguda de Catalunya, els carrers de Lluís Companys, de Manuel del Palacio, de República del Paraguai per tornar per l’avinguda de Madrid, la plaça d’Espanya, les avingudes de Catalunya i de Blondel.
La processó ha finalitzat al carrer Cavallers, on a la cruïlla amb Blondel, el pas de la Somereta ha fet la reverència a la Mare de Déu dels Dolors, que ha fet l’últim tram fins a arribar a l’Oratori. Els grups que han participat en la desfilada han fet un retruc conjunt de tambors en homenatge a la Verge.
La Real i Venerable Congregació de Nostra Senyora dels Dolors de Lleida organitza aquesta processó, que data de l’any 1753, en el marc del programa d’actes de la Setmana Santa.