Per a la Jornada del Malalt se'ns proposa aquest any un tema de certa profunditat amb un text del llibre de Job (29, 15): “Jo era ulls per al cec, era peus per al coix”. I se'ns demana la “Saviesa del cor” perquè, amb un cor nou, és possible una altra manera de mirar les coses, inclosa la malaltia i el dolor.
Ens cal aquesta Saviesa que ens fa mirar amb profunditat i exercitar el pensament crític perquè, massa vegades, vivim a cop de titulars de premsa o d’un seguit d'esdeveniments que ens distreuen clarament. El silenci quasi bé ha desaparegut de les nostres vides i hem d'estar sempre connectats. Aquesta saviesa del cor, càlida, reposada, tal vegada, ens pot fer por però en realitat és l'única capaç d'atorgar-nos una arrel estable.
En aquest moment de l'Església, el papa Francesc en Evangelii gaudium ens convida a tornar a Jesús i arribar a tots sense excepcions. Però ens pregunta: “A qui hauria de privilegiar? Quan hom llegeix l'Evangeli, es troba amb una orientació contundent: no tant els amics i veïns rics sinó sobretot els pobres i malalts, aquells que solen ser menyspreats i oblidats, aquells que ‘no tenen amb què recompensar-te’ (Lc 14,14). No han de quedar dubtes ni hi caben explicacions que afebleixin aquest missatge tan clar” (EvG 48).
La saviesa del cor consisteix en la recuperació de la mirada cap a la persona que pateix i amb actitud contemplativa. Una mirada com la de Jesús, que mai passava de llarg davant qui estava sofrint. Hem d'afinar la mirada per descobrir on són avui els malalts, com estan sent acompanyats en la nostra societat i en l’Església.
Al Missatge Pontifici d’enguany se’ns diu: Saviesa del cor és servir al germà estant amb ell. El temps que es passa al costat del malalt és un temps sant. Demanem amb fe viva a l'Esperit Sant que ens atorgui la gràcia de comprendre el valor de l'acompanyament silenciós, que ens porta a dedicar temps a aquestes germanes i aquests germans que, gràcies a la nostra proximitat i al nostre afecte, se senten més estimats i consolats. Ens oblidem de la dimensió de la gratuïtat, de l'ocupar-se, del fer-se càrrec de l'altre. La caritat té necessitat de temps. Temps per guarir als malalts i temps per visitar-los. Temps per estar al seu costat. La malaltia i l'experiència del dolor pot ser lloc privilegiat de la transmissió de la gràcia i font per aconseguir i reforçar la saviesa del cor.
Viurem aquest 2015, també, amb una atenció especial a la vida religiosa. Per això, desitgem agrair la immensa labor que tants religiosos/es han fet i fan amb els malalts. I animar i enfortir la il·lusió de les nostres comunitats religioses perquè segueixin essent motor d'atenció i resposta esperançada a tants reptes que se'ns plantegen cada dia al món de la salut.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida