Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 12/14/2014
Fitxer audio: 

La nostra realitat és cada dia més plural, també entre els membres de les comunitats cristianes, però la fe cristiana es viu en comunió. Més enllà de les diferències, sabem que ens uneix la mateixa fe com a membres de l’únic cos de Crist, l'Església, i estem cridats a crear comunió vivint la comunió amb Déu i amb els germans. Per això hem assenyalat també per a enguany aquesta altra prioritat: REFERMAR LA COMUNIÓ DIOCESANA.

La comunió fraterna és el subsòl que fa possible i autèntica la nostra fe i la nostra vida cristiana. I és, a més, la millor manera de manifestar la presència de Jesucrist entre nosaltres: “tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres” (Jo 13,35).

Però la comunió a l'Església no és una cosa abstracta: viure en comunió demana que cada comunitat eclesial es construeixi com un veritable teixit de relacions interpersonals en l'experiència compartida de la fe, en la trobada amb el Ressuscitat: “on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells” (Mt 18,20). Aquesta és la finalitat de potenciar les àrees de cooperació en cada arxiprestat i/o unitat de pastoral. D’aquesta manera es potencia la missió comú en les parròquies i les delegacions; s’afavoreix la coordinació d’activitats i es dóna un testimoniatge d’unitat i de servei mutu entre territoris i sectors pastorals.

La comunió en la comunitat eclesial no és un consens que s'aconsegueix pel joc de les majories i de les minories, ni a força de decrets. És clarament un do, un efecte de l'acció de l'Esperit Sant que crea i realitza l’harmonia entre les diverses expressions d'una mateixa fe. Una comunió que es va manifestant mitjançant molts i diversos carismes, sense col·locar ningú per sobre dels altres: “l’ull no pot dir a la mà: ‘no em fas cap falta’, ni tampoc el cap als peus: ’no em feu cap falta’” (1Cor 12, 7.13.21).

Aquesta acció de l'Esperit porta a la col·laboració, a la corresponsabilitat, al diàleg, a la correcció mútua i mai a voler acaparar-lo ni menysprear o ignorar la seva acció en els altres. D'aquesta manera dinamitza l’església, en la que tots estem cridats a ser actius, ningú ha de considerar-se passiu o només per a rebre. Tots corresponsables encara que no tots de la mateixa manera, no tots en els mateixos camps, no tots amb el mateix paper. És una corresponsabilitat orgànica i diferenciada, com un cos. I en un cos, no tots són mans, ni tots són caps. Però tots estem cridats a aportar alguna cosa.

Ens ho deia el Papa Francesc en Albània (21/09/2014): cada batejat té un lloc i una tasca que desenvolupar a l'Església i en la societat. Que tots se sentin cridats a comprometre's generosament en l'anunci de l'evangeli i en el testimoniatge de la caritat; a reforçar els vincles de solidaritat per promoure condicions de vida més justes i fraternes per a tots. Que la nostra fe sigui alegre i radiant i mostri que la trobada amb Crist dóna sentit a la vida dels homes, de tots els homes.

En esperit de comunió, us animo a impulsar l'acció pastoral i a seguir buscant noves formes de presència d’Església en la societat.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida