Al voltant del 25 de gener –commemoració de la conversió de l’apòstol Pau– els cristians concentrem la nostra atenció de manera particular sobre la persistent divisió que ens acompanya, i que disminueix la nostra capacitat evangelitzadora perquè contrasta amb la voluntat de Jesús. Cristians de les diferents confessions ens apleguem a pregar per la unitat i acompanyem aquesta pregària amb la nostra disponibilitat per a treballar segons el projecte de Déu, que vol aquesta unitat dels seus fills i filles.
La pregària per la unitat dels cristians va purificant-nos de prejudicis i ens fa humils per a reconèixer les nostres errades i disposar-nos a la reconciliació. I resar units el Pare nostre expressa i alimenta la nostra fe perquè Jesucrist hi és present com va prometre (cf Mt 18,20). Però la pregunta que ens fem enguany és com presentar-se millor davant Déu?, “amb quina ofrena que li agradi de debò?”. (Cfr Mi 6,6-8) I la resposta que reprodueix el mateix profeta és: “Ja t'han ensenyat, home, què és bo, què espera de tu el Senyor: practica la justícia, estima la bondat, comporta't humilment amb el teu Déu.”
És una crida a la necessària qualitat espiritual i a les motivacions evangèliques en relació a Déu i al proïsme. Una espiritualitat orientada a la transcendència i, alhora, encarnada en els esdeveniments de cada dia i en la vida de les persones, sensible als seus goigs i esperances, a les seves tristeses i angoixes, sabent que hem de viure-les en pròpia carn perquè no hi ha res verdaderament humà que no trobi eco en el cor d’un cristià (cfr. Gaudium et Spes, 1). La fe en Jesucrist, viu i present enmig de nosaltres, ens constitueix en comunitat de germans. És això el que anunciem, celebrem i cal viure personal i comunitàriament.
En aquests cinquanta anys des de la convocatòria del Concili Vaticà II s'ha avançat molt, però cal seguir caminant, pregant, dialogant, cooperant, convençuts que l'actual situació de divisió és inacceptable. Hem de mostrar amb paraules i amb obres la veritable imatge de Déu revelada i encarnada en Jesucrist. I l'actual separació és un obstacle per a l'acció evangelitzadora.
En el món actual, amb l’escenari social i econòmic que tenim, segueixen ressonant les paraules del profeta (“Practica la justícia, estima la bondat, comporta’t humilment amb el teu Déu”). La justícia, la bondat, la humilitat segueixen essent una exigència en la nostra societat socialment desigual, culturalment pluralista i religiosament secular. És urgent i necessari col·laborar en la creació d’un model més fratern, contribuint a promoure la cultura de la comunió més enllà de les diferències.
Aquesta és l’ofrena que espera el Senyor, i la unitat dels cristians és com un sagrament que visibilitza aquella comunió a la que està cridada la humanitat tota. Impliquem-nos en construir-la i seguim demanant-la al Bon Déu amb tot el cor.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida