Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 05/27/2012
Fitxer audio: 

 Pentecosta, una nova vitalitat

 És freqüent compartir idees sobre la necessitat de canvis en l’Església en constatar alguns fenòmens preocupants, com ara el nombre i la mitjana d’edat dels qui participen habitualment a les celebracions i/o la sequera vocacional. Certament són coses innegables en països de vetlla cristiandat com el nostre i no falten anàlisis i explicacions en termes sociològics, demogràfics, culturals... Fora bo preguntar-nos també sobre el testimoni dels cristians (laics i eclesiàstics) però volent superar els quatre tòpics habituals i volent aprofundir de debò sobre la nostra manera de viure l’evangeli i el seguiment de Jesús. Bastants veus autoritzades coincideixen en dir que el nucli de la crisi de l’Església en la vella Europa és la crisi de fe, la seva pobra vitalitat i convicció. Sembla que els criteris de Jesús no pesen prou en nosaltres a l’hora de prendre decisions que ens afecten existencialment.

 Certament hi ha experiències, com la Jornada Mundial de la Joventut, que ens fan respirar un aire fresc de catolicitat i universalitat, i també suposen una alegria perquè pots veure que hi ha noves generacions de cristians que viuen intenses trobades amb Jesús i alimenten la seva voluntat de seguir-lo en present i en futur. Algunes famílies acollidores, i d’altres, m’han comentat que per a elles havia suposat un bon remei contra el propi cristianisme rutinari. I el mateix Papa Benet XVI comentava mesos després de la JMJ que una de les experiències més importants d’aquells dies per a ell havia estat la trobada amb els prop dels 20.000 joves voluntaris que hi havien dedicat setmanes o mesos de la seva vida col·laborant en els preparatius i, a l’acabament de les Jornades, els hi veia "tangiblement" feliços, havent trobat el sentit del temps i de la vida en donar el seu temps i el seu treball, malgrat el natural cansament.

 No podem aspirar a convertir en ordinàries aquesta experiències, però ens han de servir per a pensar que realitats així no s’improvisen: darrere hi ha múltiples trobades amb Jesucrist que duu a sentir-se estimats per Déu i a lliurar-se en el seu nom. Som hereus de més de 2.000 anys de lliuraments generosos i exemplars fruit de l’alè de l’Esperit que no deixa de bufar on vol i com vol des d’aquella primera Pentecosta.

 L’Església ensenya que el mateix desig de trobar Déu és ja un fruit de la seva gràcia. Quan en la pregària expressem la nostra fe, tot i en l’obscuritat, ja hem trobat el Senyor perquè ell se’ns ha ofert i la mateixa pregària perseverant obre el nostre cor per acollir-lo. La Pentecosta és una bona oportunitat per a replantejar-nos a fons quin lloc té en la nostra vida la trobada amb Déu, la pregària personal i la pregària comunitària, en la que Jesús ha assegurat fer-se present quan dos o tres es reuneixen en el seu nom (cf. Mt 18, 20). Hi ha moltes maneres d’alimentar la fe i viure ben oberts a l’Esperit d’Aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts.

 Posem-nos a l’escolta una vegada més i sense por, deixant-nos envair existencialment per Ell com aquells primers deixebles a Jerusalem (Fets 2, 1-4; 42-47).

 Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

 + Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida