Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 09/28/2014
Fitxer audio: 

De la mateixa manera que Déu va dir a Francesc d’Assís: “Reconstrueix la meva casa, no veus com s’ha deteriorat?”, i aquest va començar a viure de manera diferent i a reestructurar aquella petita capella de Sant Damià, també nosaltres ara som cridats a mantenir i dinamitzar l’Església feta de persones vives. I ho fem mitjançant un necessari discerniment espiritual i pastoral que ens ha de portar a assumir cadascú la pròpia responsabilitat adaptant-nos a les noves circumstàncies, sense por i amb confiança. Abandonant el còmode criteri pastoral del «sempre s'ha fet així» i essent audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l'estil i els mètodes. L'important és no caminar sols i comptar sempre amb els germans (Evangelii Gaudium 33).

Tot i que sabem que és Déu qui projecta, decideix i realitza el misteri de “la salvació” mitjançant el Crist, aquesta realitat es continua per l'acció de persones concretes, cridades a estar amb ell i enviades a predicar (Mc 3). La iniciativa és sempre de Déu qui traça de diferents maneres les línies de la nostra vocació, però tots els batejats hem estat objecte d'una crida com la que Jesús va fer als seus primers col·laboradors enviant-los a proclamar i promoure el Regne de Déu: som cridats a seguir-lo de prop, lliures de lligams i d'interessos, i generosos en el servei, com correspon a la condició “diaconal” de tota l’Església.

Cantem moltes vegades: “junts fem camí”, i ho fem amb molta gratitud perquè cadascuna de les benediccions que rebem de Déu produeix en nosaltres una resposta de gratitud i alabança. Intentem seguir les petjades de Jesús arrelats allà on som, però oberts a tot el món i volent llegir els esdeveniments des de la fe per tal de veure el pas de Déu en les nostres vides, malgrat les inevitables crisis “que poden ser el començament d’una nova vida” (Olegario González de Cardedal). Els organismes vius creixen amb crisis. El problema no són les crisis sinó la lucidesa intel·lectual per a afrontar-les i el coratge moral per a superar-les.

Ens cal recuperar i agrair el sentit de la unció baptismal: en la Bíblia, tot el qui rep una unció és consagrat per a una missió. L'apòstol Pau diu (a Timoteu i a Titus) que són cridats a ser homes “de Déu”, portadors d’uns béns que no els pertanyen, que no són seus, i cridats també a viure en la perspectiva dels qui volen entendre el món i la història des de l'angle del Crist Servent. Per això, repetim una i altra vegada: mostreu-nos, oh Senyor, els vostres camins, els vostres viaranys ensenyeu-nos. I, naturalment, demanarem de tot cor l’amo des sembrats que hi enviï més segadors, perquè la collita és abundant, però els segadors són pocs.

És en aquest marc en el que, a l’Església de Lleida, volem seguir reflexionant sobre la coresponsabilitat pastoral, més enllà de les tasques concretes que hagi de realitzar cadascú. Importa més allò que som que allò que hem de fer. 

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida