Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 11/08/2015
Fitxer audio: 

He percebut durant aquest temps l’estima que molts lleidatans mostren als membres de les comunitats de religiosos. Uns manifesten una veritable amistat, altres col·laboren amb gust en les seves obres apostòliques, altres participen en les seves activitats cultuals, i altres admiren el seu estil de vida entregat de forma desinteresada al proïsme. Segurament hi ha persones no creients que podran figurar en tots aquests grups.  Els cristians sabem, des de sempre, l’enorme riquesa que suposa per a l’Església l’existència de tantes institucions que es dediquen a l’ensenyament, a l’assistència social o a la vida contemplativa.

Cada comunitat diocesana forma part d’un anomenat institut de Vida Consagrada, que pot tenir cases en molts indrets del món, alguns en els llocs més insospitats. En ells els  seus membres passen llargs períodes de les seves vides, sempre anunciant a Jesucrist i servint al seu proïsme. Ho fan en comunitats on viuen com a germans i seguint les pautes o les característiques impreses pel fundador. Tots els cristians ens beneficiem de la seva dedicació, i la seva existència ens enriqueix espiritual i eclesialment. Ens ajuden i ens fan molt bé, tant a sacerdots com a laics.

Estem vivint les últimes setmanes de l’Any de la Vida Consagrada (conclou el proper 2 de febrer de 2016). En aquest Any, l’Església ha volgut que ens adonem de la vida i del servei dels religiosos en els seus diferents carismes, demanat que, coneixent-los millor, resem per ells i pel seu futur. Hem de sentir l’obligació d’implicar la nostra vida en l’oració per les vocacions a les diverses congregacions. També, en l'agraïment al seu compromís evangèlic.

Aquesta reflexió personal, que proposo a la vostra consideració, es deu al general recordatori sobre el mencionat Any convocat pel papa Francesc i a la dada concreta de celebrar, avui, el record del Beat Francesc Palau, veí d’Aitona i fundador de les Germanes Carmelites, amb cases a la nostra diòcesi. És molt interessant conèixer alguns detalls de la seva biografia, desenvolupada a les nostres terres entre finals del segle XIX i principis del XX: entusiasme en la predicació, austeritat en la seva vida personal i amb uns  pensaments, recollits en els seus escrits, que ens poden servir perfectament en l’actualitat.

Hauria de recordar els altres fundadors, encara que nomes sigui amb el nom propi, per a què al llegir aquesta glossa tingueu la curiositat d’acostar-vos a la seva persona i a la seva obra. Santa Teresa de Jesús, amb les diferents branques de Carmelites; sant Antoni Maria Claret, amb els Claretians; sant Ignasi de Loyola, amb els Jesuïtes; sant Pere Nolasc, amb els Mercedaris; sant Francesc d'Assis, amb les diferents branques dels Franciscans; sant Francesc Coll, amb les Dominiques; la Beata Mare Ràfols, amb les germanes de Santa Anna; santa Teresa Jornet, amb les Germanetes; sant Vicenç de Paül, amb les Filles de la Caritat; sant Joan Bosco, amb els Salesians; sant Joan de Déu, amb els Hospitalaris, sant Marcel·lí Champagnat, amb els Maristes; la Mare Maria Fèlix, amb la Companyia del Salvador; la Beata Anna M. Janer, amb les Germanes d’Urgell; santa Juana Jugan, amb les Germanetes dels Pobres; la Venerable Maria Güell, amb les Missioneres Filles del Cor de Maria, i la Venerable Esperança González, amb les Missioneres Esclaves.

                        Hi ha altres associacions de fidels, completant el quadre anterior, que ens han proporcionat unes sensibilitats eclesials, iniciades i motivades per la intensa personalitat d’un fundador, i que han estat posades al servei de tots. M’agradaria deixar constància escrita del meu reconeixement personal, així com de l'immensa gratitud en nom vostre. Reconec que alguns els teniu sempre presents: els malalts, els alumnes, els ancians, els presos, els discapacitats, els qui estan en risc d’exclusió social… Uns altres necessitem que algú ens recordi la seva tasca per adonar-nos de la importància que en aquests moments té la bondat i la fraternitat. Descobrir això ens permet tenir més confiança en l’ésser humà.

                                                                                              +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.