En començar l’any nou, vull recordar que he proposat a l’Església de Lleida dues prioritats per a aquest curs a la llum de l’exhortació apostòlica del papa Francesc “l’Alegria de l’evangeli”: ALIMENTAR L’ALEGRIA DE LA FE, que es manifesta en l’esperança i es realitza en la caritat, i REFERMAR LA COMUNIÓ DIOCESANA, potenciant les Àrees de cooperació en cada arxiprestat i/o unitat de pastoral. Són dos subratllats en continuïtat amb les quatre cartes pastorals d’aquests darrers anys.

Sabem molt bé que la fe cristiana neix de i en “l'experiència” del trobament personal amb Jesucrist. Per això, revifar aquest trobament és condició imprescindible per a alimentar l’alegria de la fe, que no vol dir només viure més contents. En l’Exhortació esmentada (cf. nº3) se’ns demana una renovació urgent de l'Església i aquesta alegrian’és el primer símptoma, que suposa una reforma missionera des de la conversió, des de la participació de tots, des de l'opció preferencial pels pobres, i des del diàleg amb el món.

Recordo que un missioner, comentant aquelles paraules de Jesús “aneu, feu deixebles, bategeu i ensenyeu...”, es preguntava perquè predicant tant, catequitzant i ensenyant tant hi fem pocs deixebles. I assenyalava que l'evangeli ens presenta l'acostament a Jesús com una experiència d'amor impactant, com una atracció irresistible: Jesús primer conquista el cor d’aquells pescadors que estan repassant les xarxes, de la samaritana que treu aigua del pou, del recaptador d'impostos, del ric curiós que s'encimbella a l'arbre..., i després va ensenyant-los.

Ens cal, doncs, actualitzar aquesta experiència de trobament i alimentar-la de manera que puguem comprovar fins a on ens “afecta” i ens posa en moviment, ben igual com va succeir a aquells primers deixebles que van anar passant de deixebles a seguidors i, més tard, a apòstols-enviats a escampar la Bona Notícia.

Quan no es produeix la renovació permanent d'aquesta experiència, hi pot haver una ruptura fatal: seguirem exposant i ensenyant el contingut de la fe, recordant i urgint la moral cristiana, celebrant sagraments i pràctiques religioses, però mancarà l’essencial, la comunicació de l'experiència de la fe. Perquè ser creient, més que tenir fe o posseir unes conviccions, és saber-se habitat per la presència amorosa de Déu, sentir-se seduït, agafat per Jesucrist (Filip 3, 12).

És clar que hi ha etapes i graus, progrés i retrocessos, però cal que fomentem iniciatives (maneres) en l'àmbit de la comunitat cristiana per a reviure aquesta trobada amb el Ressuscitat que porta a un estil de vida caracteritzat per la sortida de si mateix: l’alegria de la fe es transmet i es contagia... i això s’ha de poder verificar d’alguna manera. Cal que revisem la nostra relació amb Ell per veure com n’és d’activa la nostra esperança, malgrat les possibles experiències negatives del passat o les dificultats del present. El futur, en gran manera, depèn també de nosaltres, i hem de ser capaços de destriar el millor, a cada moment i situació, i escollir en conseqüència.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida