Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 06/10/2012
Fitxer audio: 

Corpus-Càritas-Donació

 De fet, són sinònims i ens parlen d’amor incondicional a tothom, especialment als més febles, un amor que podem fer present (i rebre’l) amb petits o grans gestos de donació personal i/o material, segons les nostres possibilitats i generositat. Tots en tenim experiència des de ben petits del poder de l’entrega, de la donació, del lliurament. En el fons es tracta de viure per als altres com Jesús.

 Però el de Jesús és tot un desafiament amorós: ¿vols viure, viure més, viure bé, viure millor, viure per sempre? Ell diu que té la definitiva solució per a aquesta aspiració fonamental dels humans: "Jo sóc el pa de vida... Qui menja d’aquest pa viurà per sempre"(Jo 6, 48-51).

 En celebrar per primera vegada l’Eucaristia amb els seus deixebles, i amb el seu 'gest' de rentar-los els peus, els fa veure que també ells han de deixar-se animar per aquest mateix amor que el duu a fer-se servent. Per això diu: "¿Compreneu el que us he fet? Em dieu Mestre i Senyor i feu bé perquè ho sóc. Doncs, si jo, el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple per a què, com jo ho he fet, ho feu també vosaltres... Coneixent aquestes coses, sereu benaurats si les poseu en pràctica" (vv.12-15.17).

 El sentiment que anima Jesús en el Sant Sopar és únicament l’amor que es fa "do, servei i sacrifici". I ens proposa reproduir-ho: la vida del cristià ha de ser, precisament, un servei als altres per al seu bé, com ha fet Jesús que ha vingut "no per a ser servit, sinó per a servir i donar la seva vida per molts" (Mc 10,45).

 Sabem que en aquest món hi ha de tot… però, gràcies a Déu, són moltes les persones sacrificades, senzilles, silencioses i humils que fan de la seva vida una donació generosa: entregades a fer el bé, a curar a qui pateix, a ensenyar a qui no sap, compartint amb qui no té. I no de qualsevol manera sinó donant-se ells mateixos, els propis projectes, el seu temps. Tothom agraïm molt rebre estimació i tendresa, comprensió, escolta, acollida, perdó, respecte, confiança, i fins i tot coses més materials (un vas d’aigua, diners…) i moltes vegades sense cap contrapartida. ¿Què seria de l’acció caritativa i social de les nostres Parròquies i Comunitats sense aquest gran nombre de voluntaris anònims que es multipliquen dia i nit? Celebrant el CORPUS, Diada Nacional de Caritat, cal donar-ne gràcies a Déu per tots ells.

 El cristianisme seria impensable sense l’Eucaristia: Jesús ens va deixar com a "memorial" el pa partit davant el qual cantem amb freqüència i amb veritat "Dios está aquí", atès que el signe sacramental "realitza" eficaçment allò que significa, no sols "recorda" sinó que ho fa realment present. Però celebrar l’Eucaristia significa reconèixer el Senyor present en el Santíssim i present també en els germans, que són el seu cos. Per això, la celebració eucarística és sempre un acte comunitari-eclesial que té com a efecte propi reunir el poble de Déu en la Caritat. Acte comunitari no sols perquè ho celebrem tots junts sinó perquè ho celebrem tots units. I en combregar, sentim com a propi tot allò que afecta als altres, sobre tot els seus sofriments tantes vegades injustos.

 Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

 + Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida