La psicòloga Glòria Montanuy va impartir el dijous 12 de desembre la conferència 'L'acompanyament afectiu' dintre del cicle 'L'acompanyament' que aquest curs organitza l'IREL.

 

Glòria Montanuy va començar definint que "acompanyar és fer-se companyia" i va establir que hi ha acompanyament quan  "la presència d'una persona afecta l'experiència de l'altre". "És un donar i rebre fent que el camí sigui diferent", va dir. Montanuy va assegurar que l'acompanyament ha de ser afectiu perquè "l'ésser humà és un animal amorós i l'absència d'amor ens fa emmalaltir".

 

En la mateixa línia va destacar que som animals relacionals, i "totes les persones necessitem acompanyament afectiu". "En un grup que no s'acompanya, serem infeliços i es trencarà el grup i no donarà fruit", va afirmar.

 

Montanuy va explicar les sis condicions per l'acompanyament que estableix Karl Rogers. Va explicar que les dues persones han d'estar en la mateixa sintonia; la persona acompanyada ha de tindre un estat vulnerable amb alguna afectació emocional; la persona disposada a acompanyar ha d'estar en congruència, i qui acompanya ha d'experimentar una mirada positiva incondicional sense prejudicis. També Karl Rogers va establir que qui acompanya ha d'experimentar una comprensió empàtica del que li està passant a l'altre i busca la manera de comunicar aquesta experiència. I per acabar la persona acompanyada rep la congruència, la mirada positiva de l'acompanyant.

 

La ponent va destacar que perque es produeixi un canvi en la persona acompanyada cal congruència de l'acompanyat, obertura i empatia. Montanuy va reiterar que aquestes tres condicions creen una confiança que produeix el canvi autèntic. La psicòloga va assegurar que també hi ha barreres per l'acompanyament com són els problemes mentals severs, les dificultats d'aprenentatge, la influència de les drogues o estar buscant altres serveis (com assistència jurídica). També va explicar que no es pot acompanyar a una persona que no confia en l'altre.

 

A continuació, va afirmar que "a vegades busquem afectivitat en parets o en pous secs". En aquesta línia, va determinar tres etapes per desenvolupar les responsabilitats emocionals: l'esclavatge emocional, la fase antipàtica i la fase de l'alliberament emocional. En la fase de l'esclavatge emocional "ens sentim esclaus de fer feliços als altres i en la fase antipàtica, "ens pesa la felicitat dels altres". En la tercera fase, la de l'alliberament emocional "acceptem les responsabilitats de les nostres emocions i sabem que ser feliços no depèn de què els altres estiguin contents".

 

Va continuar explicant que "l'alliberació emocional implica expressar clarament quines són les nostres necessitats tenint també en compte la satisfacció de les necessitats dels altres". A la vegada, va dir que "ben sovint a la vida hem d'iniciar un procés de renovació, de desprendre's de creences, de records i d'hàbits que ens van ocasionar dolor".

Montanuy va destacar que per "per adonar-nos que necessitem un canvi cal que estiguem observant com ens sentim". En aquest sentit, va recordar les paraules de Maslow quan va establir que només l'1% de les persones es senten autorealitzades". Maslow va definir l'autorealització com "ser tot allò que podem ser". En aquest sentit, citant Maslow va recordar que "les persones conflictives són les que encara no estan realitzades".

 

Per cloure va afirmar que "gestionar les pors ens ajuda a fer créixer l'autoestima, l'autoestima que surt de l'autoconeixement i de la pròpia realització personal".