Els quatre anys de seu vacant a la diòcesi lleidatana es van acabar amb el nomenament d’un bisbe d’origen francès, concretament de Brois (Normandia). Joan Bauphes era conseller del rei de Navarra, Carles el Noble, i referendari de Benet XIII. Aquest el nomenà bisbe d’Osca, de Vic i després de Lleida pels bons serveis que li havia prestat i reduí a l’obediència els cardenals francesos en temps del Cisma d’Occident. Prengué possessió del bisbat per apoderament.

En aquests assumptes lleidatans hi intervenia eficaçment Benet XII, el Papa Luna. Tot i això la situació anava condicionada pel vaivé de la política internacional dels reis de la Corona d’Aragó. 

Durant aquells temps cismàtics, en què tothom creia i defensava que la raó era de part pròpia, les discussions es van anar eternitzant. En un intent de finalitzar aquesta pugna, es van proposar tres vies possibles, aquestes eren:

• Via cessionis, o sostracció de l’obediència.
• Via facti, o resoldre de manera pràctica la qüestió mitjançant una expedició a Itàlia.
• Via conventionis, mitjançant negociacions amb el papa.

Mitjançant aquestes vies no es va aconseguir cap solució, tan sols un augment de la confusió quan s’introduí una nova via, la del concili. 

Benet XII abandonat per tothom, es retirà a Penyíscola on morí, als 94 anys d’edat, el 29-XI-1422.

L’Hospitalitat de clergues pobres de Lleida havia estat ubicat a Santa Maria de l’Horta, però l’establiment de clergues agustins obligà el trasllat de l’Hospital. Finalment van anar a la barriada de Sant Salvador, en una finca coneguda amb el nom de Via del Bisbe. Era un espai gairebé despoblat i se’ls cedí tant l’església com l’edifici- residència. Llavors Sant Salvador deixà de ser parròquia.

La confraria de clergues pobres, rebria en canvi l’hort del notari Pere de Toló, on s’hi construiria l’hospital de clergues, pobres i pelegrins. Aquest hospital es trobava situat a prop del riu Noguerola, a la plaça de Sant Josep, avui enderrocat.

Aquest hospital després de la desamortització es va haver de dedicar a obres de beneficència; si no hagués estat així, seria a mans de l’Estat.

Mn. Ramiro Viola González