Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1314-1321

            Nat a Lleida, fou confessor del rei Jaume II i marmessor de la reina Blanca d’Anjou (coneguda com “la benvolguda dels catalans”). Guillem fou prior del convent de pares predicadors de Santa Caterina, a Barcelona i mentre estava exercint el càrrec de prior fou nomenat bisbe de Lleida. 

Guillem d’Aranyó celebrà quatre sínodes diocesans, en aquests s’acordà:

  • No es faria cap nova capellania si no es tenia, almenys, una renda de 150 sous jaquesos, cada any. Es considerava que amb una quantitat inferior i, considerant la devaluació de la moneda, un capellà no en tenia suficient per viure. Qualsevol nova capellania que residís en una capella sense el permís del rector propi podia ser castigat amb pena de suspensió.
  • Els fidels havien d’oir missa, els dies de festa, en la pròpia església parroquial.
  • Fundà l’escolania de la catedral, introduí per sant Nicolau la tradició del bisbetó i erigí la confraria de Sant Salvador (1321).
  • Si no es contava amb el permís episcopal a ningú se’l sepultaria dins l’església parroquial. Es feia l’excepció del rector i del patró.
  • Els clergues no podien arrendar els delmes parroquials.
  • Es posà de nou l’escolania de quatre infants amb bona veu amb la missió d’entonar les antífones al cor i portar un brandó encès.
  • S’introduïren les representacions sacres litúrgiques a la seu. Encara que estava prohibit fer balls ni jocs a les esglésies o als fossars.
  • Només el bisbe o el rector podien encomanar la parròquia a un substitut idoni. De fer-ho hi hauria la multa de 20 sous.
  • Les tenalles on s’hi guardava l’oli i el vi no es podien disposar ni vendre ni testar.

 El bisbe Guillem participà en el concili de Tarragona de 1317, on es va acordar demanar al Papa la canonització de Raimond de Penyafort. 

 En el testament de Guillem d’Aranyó disposava que fos enterrat al convent del seu orde i a la capella de Sant Nicolau. Més tard es van traslladar les seves despulles al del Roser. Actualment les seves restes no estan localitzades.

 Morí a Lleida el 17-XII-1321

 Mn. Ramiro Viola González