ALS MEMBRES DE L'ESGLÉSIA DE LLEIDA I A TOTS,

Un Nadal que reforci l'esperança 

Celebrant el Nadal, i quan a tothom se’ns desperta una major sensibilitat envers el proïsme, és bo tenir en compte allò que ens recorda l’última Memòria de Caritas: els primers efectes de la crisi econòmica es van pal·liar amb les prestacions de l’atur i l’estalonament de les famílies, però ara

l’esgotament dels ajuts, la durada de les situacions d’atur, les polítiques d’ajustament i retallades, junt a les dificultats en les famílies, ha creat una situació favorable a una segona onada d’empobriment i exclusió social. I repeteix la crida a viure senzillament “perquè altres puguin, senzillament, viure”. Ens cal, doncs, obrir-nos a la reflexió, a l’autocrítica i a la cerca d’alternatives i espais d’esperança.

Per això, dono gràcies a Déu i als més de 70.000 voluntaris que, amb la seva feina gratuïta en les comunitats parroquials i en les Caritas Diocesanes, ens aporten el testimoni de la força transformadora de la solidaritat. Són la millor expressió de l’Església samaritana contribuint a la defensa de la dignitat humana dels més fràgils, procurant atendre’ls en les necessitats més immediates, però també en el capítol no menys important de les ajudes no econòmiques, entre les que destaca la necessitat de l’escolta i l'acompanyament, de persones i espais on parlar i compartir experiències de vida o d'autoajuda i de mediació. És un servei que afavoreix el creixement personal, l'autoestima, la capacitació emocional i l’autonomia, i dona força per a trobar un horitzó vital i un futur amb perspectives positives. I això és alimentar l’esperança, “ajudar a viure”. Felicito i agraeixo, de manera especial, a tots aquells que realitzen aquest servei tan evangèlic i faig una crida per tal que, a les nostres comunitats cristianes, hi hagi sempre aquest ministeri d’acompanyament de persones i famílies.

En la celebració festiva del misteri del naixement de Jesús, "Déu-amb-nosaltres”, Déu vivint la nostra vida humana, Déu compartint la nostra fragilitat, la reflexió sobre aquestes necessitats, també les no econòmiques, ens fa veure quan important és donar qualitat i calidesa a les relacions interpersonals en la nostra convivència.

MOLT BON NADAL A TOTHOM.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

Joan Piris