Un professor de matemàtiques, una missionera que viu i treballa des de fa quaranta-un anys a les Filipines, una professora de ioga, un assessor d'empreses, varies religioses, un matrimoni jove que han participat fent torns per cuidar els seus fills-d'un conjunt de vint-i-dos participants-, hem viscut durant
vuit dies d'aquest mes d'agost,una tanda d'exercicis espirituals a la Cova de Manresa (www.covamanresa.cat).
En aquesta experiència hem estat acompanyats per David Guindulain, jesuïta, i l'Anna Maria Díaz, carmelita missionera. Ambdós han estat uns bons guies per cadascun de nosaltres. La composició diversa d'aquest grup mostra que retirar-se uns dies per estar en silenci, pregar, escoltar i meditar la Paraula de Déu no és solament una experiència reservada a capellans i monges.
Però què porta a una "persona normal" anar a un lloc retirat per fer exercicis espirituals?
Les motivacions dels homes i dones de diferents edats i professions que decideixen fer aquesta experiència són molt variades. En tot cas, al meu entendre, hi ha un denominador comú: estar en recerca d'una interioritat i espiritualitat més profunda.
Però, què entenem per exercicis espirituals?
Seguint l'experiència de Sant Ignasi de Loiola, són un temps (uns dies, un mes, un any, -els anomenats "Exercicis en la vida ordinària"-) de preparació forta i intensa per ordenar la pròpia vida de cara a seguir, més i millor, la voluntat de Déu en el quotidià del nostre dia a dia.
Es fa difícil explicar en poques paraules els fruits que es recullen, com a do de Déu, d'aquesta experiència de "retirar-se uns dies personalment amb el Senyor".
A més, dels seus fruits no només se'n beneficia el qui fa els exercicis, sinó també els qui estan a la seva vora. Personalment confesso que, cada any, aquests dies que esmerço del meu temps de vacances a viure una tanda d'exercicis espirituals són un do preciós de Déu.
Sóc conscient que, com a persona cristiana i com a prevere, aquest temps fort de "festeig amb el Senyor" m'ajuda a aprofundir i arrelar la meva experiència de trobada amb Déu Nostre Senyor.
Algun dels fruits dels exercicis espirituals que acabo de viure ja s'han definit en una invitació concreta del Senyor:
en aquests moments que estem vivint, respondre-li amb més i millor amor. I per això cal reservar-li més temps i de major qualitat per trobar-se amb Ell, donat que únicament Ell és la font d'Amor i de Veritat.
Un cop més, gràcies Senyor!
Carles Sanmartín Sisó
Prevere diocesà