Un camí per a la pau
El periodista J. Cendón escriu: “En Somàlia res és el que sembla”, i així es pot constatar mirant-se l’informe de Confer, Justícia i Pau i Antena Àfrica Europa sobre el Comerç d’armes en la regió de la Banya d’Àfrica. Ofereix una visió ben realista de per què hi ha tanta misèria i fam en aquells països desconeguts que s’empobreixen gràcies al quantiós tràfic d’armes finançat des d’Europa.
Quan encara ressonen els cants del Nadal i els bons desigs que ens intercanviem per al 2012, ens trobem amb el Missatge del Papa per a aquest primer dia de l’any, Jornada Mundial de la Pau, que fa una referència explícita a l’atac contra els cristians en Irak i presenta el sentit de la llibertat religiosa i les diverses maneres en què aquesta modela la pau i les seves experiències. És una reflexió sobre la pau, que és do de Déu i alhora obra dels homes i dones de bona voluntat i, sobretot, dels creients. Canviem, doncs, els “senyors de la guerra” pels somnis i els intents perseverants en pro de la fraternitat de persones i pobles.
Sabem que una de les fites importants del nostre món després de la II Guerra Mundial va ser la formulació, aprovació i promulgació de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), però caldria preocupar-nos més pel flagrant augment dels casos en què es nega en la pràctica la universalitat d’aquests drets, des de plantejaments culturals, polítics, socials i també religiosos.
Com es deia en la presentació del Missatge esmentat: les crides de l’Església a la llibertat religiosa es basen en la dignitat de les persones, i no només en una simple sol·licitud de reciprocitat per part d’una comunitat de creients disposada a respectar els drets d’altres comunitats a condició que respecten els dels propis membres. Cal respectar els drets dels altres perquè és allò correcte; no a canvi del seu equivalent o d’un favor concedit. I quan altres sofreixen persecució a causa de la seva fe i pràctica religiosa, cal oferir-los compassió i solidaritat efectiva.
És més, la llibertat religiosa no és un dret atorgat per l’Estat sinó que deriva de la llei natural i de la dignitat de la persona. Cal que l’Estat i les altres institucions públiques –recorda Benet XVI– “la reconeguin com intrínseca a la persona humana, com element indispensable per a la seva integritat i la pau". Perquè la llibertat religiosa no és només tolerància del lliure exercici del culte. La fe té una dimensió pública que atorga als creients l’oportunitat –i el deure– de contribuir en la construcció de l’ordre social, i de fer-se presents en la vida pública buscant afavorir un desenvolupament integral.
En el nostre món globalitzat, multiètnic i multiconfessional, una veritable llibertat religiosa serà un factor important d’unitat i concòrdia, un recurs a tenir en compte. I el diàleg entre els seguidors de les diverses religions serà sempre un estímul important per a col·laborar en la promoció de la pau.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida