Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 12/02/2012
Fitxer audio: 

Tant de bo escoltéssiu la seva veu

Pot ressonar llunyana però cal fer silenci, parar esment i seguir-ne els senyals. A més dels molts de sorolls que ens poden confondre i impedir-nos identificar-la, hi ha les naturals dificultats per a escoltar-la.

Tots i cadascú de nosaltres estem cridats a complir un paper en la vida. A això li diem vocació, crida particular que Déu fa a cada persona per a participar d'una manera especial en el seu Projecte i hem d’observar els senyals que ens dóna en la vida ordinària. Pot venir acompanyada d’una certa atracció sense saber perquè, és allò que ens agrada o ens apassiona, allò que hom vol "ésser" i al que ens sentim cridats. Potser perquè hem conegut algú que era així, o se’ns ha parlat de l’assumpte, o perquè ho hem vist a un reportatge.

Fa alguns milers d'anys, Déu, mitjançant el profeta Isaïes, va parlar així al seu Poble, a qui havia cridat per a Ell: “A tu, Israel, servent meu, poble de Jacob que m'he escollit, descendent d'Abraham, amic meu, jo t'he pres de l'extrem de la terra, t'he cridat de les regions més llunyanes, i t'he dit: Ets el meu servent; et vaig escollir i no t'he rebutjat. No tinguis por, que jo sóc amb tu. No et neguitegis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t'ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa" (Is 41,8-10).

Descobrir la pròpia vocació no és una cosa d'un dia, és un procés que duu temps i que requereix perseverança, obrir els ulls, les oïdes i sobretot el cor per a saber escoltar la veu de Déu. Fora bo meditar la vocació de Samuel (1Sam 3,1-10) que acaba amb aquella coneguda resposta: "Parla, que el teu servent escolta".

Déu segueix cridant-nos pel nostre nom a col·laborar amb Ell en la construcció d’un món diferent: Samuel no sabia què és el que anava a demanar-li Déu, però es va lliurar a Ell i es va disposar a escoltar-lo. Va tenir l’ajuda inestimable d’Elies que el va ensenyar a viure a l’escolta. Tant de bo trobem nosaltres mediacions com la d’Elies: a casa, al col·legi, a la feina, a la parròquia. Déu no es complau en cristians que es conformen essent simples espectadors en la vida o "anant a Missa els diumenges" i poc més. Déu ens crida a fer molt més per Ell i pels germans en aquesta vida.

Durant aquest Any de la fe, caldria fer el propòsit d'escoltar la veu de Déu que ens pot parlar de moltes maneres. Hem d’estar amb el cor atent. Expressem-li la nostra disposició a descobrir quina és la vocació a la que ens està cridant, i demanem-li forces per a perseverar en la recerca i en la resposta a allò que ens demani: "No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre" (Jn 15,16).

La recerca de la vocació no sempre és fàcil, perquè no es mostra d'una forma tangible. Cal seguir buscant sense saber molt bé què trobarem, però disposats a prendre decisions. Com tantes vegades cantem acompanyant la pregària: "Tu ets qui ens crida i en silenci venim".

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida