Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 06/24/2012
Fitxer audio: 

Què serà aquest infant?

 La vida pública de Jesús s’inicia amb el seu baptisme al riu Jordà. Des de tota la Judea, la gent venia a escoltar Joan Baptista i a batejar-se confessant els seus pecats. Molts es preguntaven si ell era el Messies, però ell ho va negar. Tanmateix, en celebrar avui el seu naixement estem celebrant també la Bona Nova de Jesús que ell va anunciar i va assenyalar després present entre nosaltres.

Joan Baptista, primer "testimoni" de Jesús, confessa el que va veure quan Jesús sortia de l'aigua després de rebre el baptisme: “Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant" (Jn 1, 33). Aleshores va “conèixer" la realitat plena de Jesús de Natzaret i l’assenyalava com a Fill de Déu i redemptor de la humanitat: "Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món!" (Jn 1,29). En dóna testimoni i denuncia les transgressions dels manaments de Déu, fins i tot en la persona dels poderosos, Herodes i Erodiade, als qui va acusar d'adulteri pagant amb la seva vida. Una capacitat de fidelitat i valentia que tots els batejats hauríem de demanar al Bon Déu.

La concepció i naixement de Joan el Baptista ve descrita amb imatges i detalls que criden l’atenció (esterilitat, pares vells, incredulitat i “sordmudesa”, nom desconegut a la família, veïnat esglaiat...). L’evangelista Lluc diu: “Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent parlava d'aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: Què serà aquest infant? Realment, la mà del Senyor era amb ell” (Lc 1,65-66). Ningú no comprèn el que està passant, però ho reflexionen sense rebutjar-ho i es fan preguntes sobre la missió extraordinària que haurà de dur a terme, conscients que hi ha Déu en tot això.

Ho comentàvem amb un grup: tots en tenim d’experiències que ens descol·loquen i que hauríem de deixar reposar al cor sense voler trobar respostes i solucions immediates. Deixem-nos qüestionar pels esdeveniments i tornem-nos a mirar les experiències sense resposta. Potser no ens hem fet encara la pregunta correcta per por a perdre qui sap què. De vegades volem per als altres un cert futur, però la vida els duu a prendre camins diferents. Com els veïns de la família de Joan el Baptista també molts de nosaltres, davant d'un nadó, ens fem la pregunta: "Què serà aquest infant? Quin món trobarà? Quin futur li espera?”. Però cada fill que neix és sempre un misteri amb possibles novetats en relació al nostre passat i present. Ens agradaria, potser, dur-lo pels nostres propis camins, però ell haurà de fer-ne els seus i prendre les seves decisions, assumint fins i tot els seus propis errors.

Joan Baptista té, a més, un futur particular i sorprenent que mai els seus pares, Zacaries i Elisabet, podien imaginar: anunciar la presència de Jesús, el Salvador, i preparar els seus camins. Que la seva festa ens ajudi a tots a comprometre'ns d'una manera radical en l'anunci d'un temps nou on la misericòrdia del Pare ens permeti viure la realitat d'una nova societat.

 Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida