Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 11/17/2013
Fitxer audio: 

Un dels objectius diocesans per a aquest curs és “Donar prioritat a la lectura creient de la Bíblia per revitalitzar la fe”. És una crida que he adreçat a cada batejat, a totes les comunitats parroquials, a les delegacions i a les institucions diocesanes.

Creure demana viure en actitud d'escolta, oberts a allò que Déu vulgui anar indicant-nos: "Parleu, Senyor, que el vostre servent escolta" (1Sam 3,9); "que es compleixin en mi les teves paraules" (Lc 1,38). Però això no és possible si no fem de la pregària la respiració permanent de la vida, ja que, segons Sant Ambròs, "a Déu parlem quan preguem i a Déu escoltem quan llegim la seva Paraula”.

I la Paraula cal llegir amb fe: amb els ulls de l'ànima, a poc a poc, rellegint, com mastegant-la, contemplant-la, destriant-la, escrutant-la en silenci...; demanant al Senyor que ens parli, que ens la faci entendre com a aquells d’Emmaús a qui "els va obrir l'enteniment..." (Lc 24,27-32).

Hem de demanar al Senyor la capacitat de mirar cap a dins, de dirigir la mirada i el cor cap a dins. I, per això, hem de demanar l'amor al silenci per tal de poder escoltar els murmuris de Déu a cada moment. Com demanava Pau VI (05/01/1964): "Silenci de Natzaret, ensenya'ns el recolliment i la interioritat, ensenya'ns a estar sempre disposats a escoltar les bones inspiracions i la doctrina dels veritables mestres. Ensenya'ns la necessitat i el valor d'una convenient formació, de l'estudi, de la meditació, d'una vida interior intensa, de l'oració personal que només Déu veu".

Si en tots els camps la formació permanent és una necessitat ineludible al món modern, també ho és per als seguidors de Jesús en l’àmbit específic de la nostra fe. Mai n’hi ha prou amb la formació cristiana que tenim, i sabem perfectament que, en el fons, moltes coses no les tenim clares. Potser per això, de vegades, vivim rutinàriament un cristianisme "formal" fent equilibris davant la pròpia consciència -que no ens acaba de deixar tranquils-; davant els altres, la reacció dels quals no és sempre satisfactòria, i també en els grups parroquials, en els àmbits laborals i en la convivència ciutadana.

En l'Apocalipsi es diu explícitament: "ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitar-te" (3,16). La tebiesa en la vivència de la fe cristiana no està per res d'acord amb l'Evangeli.

¿Podríem revisar la nostra manera de pregar a la llum d’aquestes idees? 

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida