Els antics escriptors bíblics estaven convençuts que tota la humanitat procedia d'un tronc comú i no s’explicaven com hi havia tanta gent enfrontada, dividida i incapaç d'entendre's. A tal efecte, quasi mil anys abans de la nostra era, van construir el relat de la torre de Babel (Gen 11,1-8) en el qual els homes, en intentar edificar-se un temple a si mateixos, trencaren la unitat del gènere humà, demostrant que quan l'ésser humà creu que pot esser déu es converteix en un perill per als seus semblants i viceversa.
Més de deu segles després, llegim un altre relat en el llibre dels Fets dels Apòstols, acompanyat d’esdeveniments expressats com si es tractés de fenòmens sensibles: soroll com de vent huracanat, llengües com de foc… És la manera que utilitza sant Lluc per a expressar com aquells primers deixebles, espantats pel que havia passat amb el seu Mestre i amb les portes tancades per por als jueus, van sentir la força de l'Esperit de Déu que se'ls ficava dins, van perdre la por, i van començar a donar els primers passos parlant amb llibertat i difonent la bona notícia de la mort i resurrecció de Jesús.
El text diu que “residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel” (Ac 2,5), i el signe donat per l’acció de l’Esperit Sant, el signe que desconcerta, és que cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. L'Esperit hi havia fet possible la unitat, sense uniformar-los: les llengües seguien essent diferents, però l'enteniment era possible.
Poc importa esbrinar en què va consistir aquell fenomen. El que importa és que el dia de la Pentecosta el món ha pogut descobrir i experimentar la unitat feta de diversitat; que la comunitat de Jesús naix oberta a tothom; que Déu ja no vol la uniformitat, sinó la pluralitat; que no vol la confrontació sinó el diàleg; que ha començat una nova era en la qual cal proclamar que tots poden ser germans malgrat les diferències; que ja és possible entendre's superant tot tipus de barreres que impedeixen la comunicació. I això perquè l'Esperit els facilitava un llenguatge universal, l'únic que condueix a l'enteniment respectant les diverses maneres d'expressar-se: el llenguatge de l'amor, el llenguatge del lliurament en favor de la construcció d'un món nou en el qual ningú vulgui ser déu de ningú, el llenguatge dels qui intenten construir una veritable fraternitat universal.
El relat dels Fets dels Apòstols fa algunes precisions que ens haurien de dur als batejats a una bona revisió de vida: per una part ens diu que cal recolliment i pregària per a rebre l'Esperit i per a obrir les portes de la comunitat (els deixebles eren reunits i pregant, en companyia de Maria, la Mare de Jesús -Ac 1,14); i per una altra, mostra que tota la vida de l'Església continuava girant entorn del Crist ressuscitat i s’expressava en la celebració de la fe, com a trobada dels germans que necessiten lloar i agrair els dons de Déu, i l’atenció preferent als més necessitats (Ac 2,42-47).
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida