En l'Evangeli de Mateu Jesús ens crida a ser perfectes com ho és Déu, el nostre Pare, perfecció que l'evangeli de Lluc tradueix per Misericòrdia.
Ja en l'Antic Testament hi ha un debat continu entre l’Israel pecador i rebel, i el Senyor que l’ha triat i li mostra la seva Misericòrdia amb la tendresa d'una mare o d'un pastor que cerca el ramat perdut. Aquesta capacitat de pietat, que és més que perdó, semblaria una feblesa per part de Déu, però és la veritat de la mirada del Creador sobre la criatura, la mirada de qui coneix el cor de l'home, la seva feblesa i també la seva bona voluntat.
És en Jesús on descobrirem clarament allò que és la Misericòrdia. Ell ha vingut a salvar no a jutjar. Ho afirmarà més d'una vegada i escandalitzarà menjant i bevent amb publicans i pecadores i preferint a pobres i exclosos. Ell no fa accepció de persones.
Coneixem l'escàndol que provoca Jesús convidant-se a dinar a casa de Zaqueu, que reconeix haver malversat diners en l'exercici de les seves funcions. I la perplexitat del fariseu que l’havia convidat quan veu que Jesús accepta que se li apropi una pecadora pública i a més compara l’actitud d’aquesta dona amb la del seu amfitrió: “Li queden perdonats els seus molts pecats perquè mostra molt amor. A qui poc se li perdona, poc amor mostra”. Els mateixos Apòstols se sorprenen quan Jesús, a la vora del pou de Jacob, es posa a parlar durant bastant temps amb una samaritana coneguda per viure en una situació més que irregular i a la qual, inclòs, farà confidències revelant-li que Ell és el Messies. Un diàleg tan significatiu com aquella escena de la dona adúltera a la qual acaba animant: “Tampoc jo et condemno. Vés-te’n i d'ara endavant no pequis més”. Fins i tot agonitzant en la creu, tindrà temps per a mirar cap a un lladre, condemnat justament, i per dir-li que el portarà amb ell: “T’ho asseguro: avui estaràs amb mi en el Paradís”.
Aquest aspecte del Cor de Crist és un dels que tal vegada ens costa més d’entendre però és on es manifesta més profundament el coneixement que té, alhora, de Déu i de l'home. “No saben el que fan” dirà demanant al seu Pare que perdoni als qui el torturen fins a la mort.
Es comprèn llavors els sentiments de Jesús davant les multituds que són per a Ell com ovelles sense pastor: “Veniu a mi tots els qui esteu fatigats i jo us alleujaré”. Ha vingut perquè tinguem vida i en abundància.
Demanem al Senyor que ens faci conèixer aquest secret de la seva Misericòrdia que és el fonament de la nostra esperança i de l'alegria de saber-nos estimats. Seguim creixent en l'amor i en la confiança, aprenent a entrar en aquest amor misericordiós.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida