Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 01/15/2012
Fitxer audio: 

Els germans immigrants

Les societats actuals estan composades per persones de procedència molt diversa i, en conseqüència, de diferents cultures, tradicions, llengües, costums, religions, valors, etc. Cada dia és més evident que la població ja no és tan homogènia, sobretot en els països d’acolliment com el nostre. He pogut visitar una escola en la qual hi ha alumnat de 22 països diferents (75’21% alumnes nouvinguts i 24’78% d’aquí).

Els qui tenen més contacte amb les famílies dels migrants i desplaçats saben molt del seu sofriment i condicions precàries de vida i relacions que, moltes vegades, els du a convertir-se en guetos... No és fàcil encertar amb la política migratòria i amb una legislació adequada i menys en aquests temps de crisi generalitzada i per la sensibilitat social que hi ha. Però al segle XXI, quan són inexistents les fronteres per al comerç i la informació, no podem crear murs entre les persones i els pobles.

Aquells que marxen dels seus països ho fan generalment per poder sobreviure, i sabem que les causes d’aquestes situacions són fruit de decisions d’altres que arriben a dificultar la vida o desequilibren les relacions econòmiques i ambientals en aquells països o continents. D’això tots ens hem de sentir una mica responsables per acció o omissió. Hem de seguir demanant l’establiment de polítiques de respecte pels drets fonamentals dels nouvinguts i, alhora, de mesures de desenvolupament i comerç internacional que puguin afavorir una economia més justa i sostenible en aquells països de major emigració i de protecció de les seves riqueses naturals per tal d’evitar el seu empobriment. Sense oblidar altres aspectes tan humans i decisius per als migrants com tot allò que afecta les seves relacions familiars.

Punt a part mereix també la qüestió de la multiplicitat cultural i les diferències i desigualtats socials que comporta en la pràctica. Ens cal valorar millor les llums i les ombres d’aquest intercanvi: la interculturalitat és un moviment d’anada i tornada amb influències recíproques que, segons com les plantegem, ens han de poder enriquir mútuament. Cal trobar un equilibri just entre el respecte de la pròpia identitat i el reconeixement de l’aliena. Cal viure amb millor consciència l’inevitable pluralisme cultural i religiós i la necessitat d’afavorir aquell veritable procés d’integració, de vegades llarg, que implica benvolença mútua. Aquí els cristians som cridats a un particular testimoniatge de l’Evangeli de la caritat i de la pau, valorant els diferents i innombrables dons que el Bon Déu ha donat a la nostra humanitat.

Penso que per als membres de la nostra Església diocesana és una oportunitat molt explícita per a viure i fer veure la nostra veritable catolicitat, no tan sols aprenent a acollir respectuosament les diferències sinó també realitzant i promovent relacions d’unitat i de comunió fraterna.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida