El nostre és sempre un temps viu, el temps del Crist Ressuscitat, el temps de l'Esperit de Déu. Aquell Esperit que, segons el mateix Jesús, ens va portant progressivament cap a les realitats definitives. Un temps sempre obert a un futur que hem d’ajudar a construir “entre tots”, amb humilitat però amb molta confiança en Déu, amb una esperança activa i carregada de fe en l’amor que Déu ens té i que hem experimentat en Jesús.
El proper dijous, dia 25, els membres de l’Església de Lleida tornarem a compartir la nostra identitat d’enviats per Jesús a escampar arreu la Bona Notícia del Regne (Mt 28,19-20). Sense oblidar una precisió que el mateix Jesús fa a l’evangeli de Lluc: “Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops” (Lc 10,3). Per això, i ben igual que el Pare envià al seu Fill, Ell ens envia a cadascú dels batejats sense oferir-nos cap més suport que la seguretat del seu amor i la promesa de fer-nos costat fins a la fi del món.
Ens ho ha recordat el Papa Francesc: ”aquesta missió ens reclama una donació generosa, però seria un error entendre-la com una heroica tasca personal, ja que l'obra és primer que res d'Ell, més enllà del que podem descobrir i entendre. En tota la vida de l'Església ha de manifestar-se sempre que la iniciativa és de Déu, que Ell ens ha estimat primer (1Jn 4,19) i que és Déu qui fa créixer (1Co 3,7). Aquesta convicció ens permet conservar l'alegria enmig d'una tasca tan exigent i desafiadora que pren la nostra vida del tot. Ens ho demana tot, però al mateix temps ens ho ofereix tot.” (Evangelii Gaudium 12).
L’Església nascuda de la Pasqua ha de continuar anunciant Jesús, sabent que els destinataris són homes i dones que viuen en un món i una realitat sociocultural molt nova, caracteritzada per la fragmentació dels valors i un pluralisme que tot ho relativitza. Però on hi ha també tantes persones que busquen un sentit a la vida, oberts a una esperança i una solidaritat que van més enllà dels horitzons humans. La tasca que tenim els cristians davant és anunciar la fe que professem i fer-ho de manera creïble als altres. L’esperança cristiana ens orienta a construir amb realisme el futur possible i a preparar el futur definitiu. “Cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots som invitats a acceptar aquest crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l'Evangeli” (Ev. Gaudium 20).
No són temps fàcils i els reptes que se’ns presenten són grans, però mai ha estat fàcil portar la bona nova als pobres, proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, posar en llibertat els oprimits, proclamar l'any de gràcia del Senyor (cfr Lc 4, 18-19). Per això, cal intensificar la nostra qualitat espiritual amb temps d’escolta gratuïta del Senyor. És impossible parlar de Déu o de Jesús si no romanem en comunicació amb Ell; si no parlem des de la nostra mateixa fe, la nostra mateixa vida, la nostra mateixa experiència d’Ell.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida