El compte enrere del Congrés de Laics “Poble de Déu en Sortida” es va posar a zero a les 18.00 hores del divendres 14 de febrer. La directora del programa “Últimes preguntes” de TVE, Mª Ángeles Fernández, va presentar la sessió d'obertura i va emmarcar la seva celebració. En els primers moments de la trobada, una oració compartida per tots els assistents i dirigida per Juan Fernández de la Cova, director del Dte. de Pastoral Obrera. A més de compartir les peticions pels fruits del Congrés, es va resar en comú la seva oració.
1.- Intervencions en la sessió inaugural
Mons. Bernardito C. Auza porta al Congrés el Missatge-saludo del Papa
La primera intervenció va ser la del nunci apostòlic, Mons. Bernardito C. Auza, per a donar lectura al Missatge-saludo del papa Francesc als congressistes. En el seu missatge el Papa recorda als sants patrons d'Europa Cirilo i Metodio que van anunciar l'Evangeli als pobles eslaus. “El fruit va ser veure com molts s'adherien a la fe formant una comunitat”. “Això ens ensenya – com afirma el lema del Congrés – que som Poble de Déu, convidats a viure la fe, no de manera individual ni aïllada, sinó en la comunitat, com a poble estimat i volgut per Déu”. A més, el papa Francesc va assenyalar que “el mandat missioner és sempre actual i torna a nosaltres amb la força de sempre, per a fer ressonar la veu sempre nova de l'Evangeli en aquest món en el qual vivim, particularment en aquesta vella Europa, en la qual la Bona Notícia es veu sufocada per tantes veus de mort i desesperació”.
El Papa finalitzava les seves paraules amb l'ànim a complir la seva missió: “És l'hora de vostès, d'homes i dones compromesos en el món de la cultura, de la política, de la indústria… que amb la seva manera de viure siguin capaces de portar la novetat i l'alegria de l'Evangeli allà on estiguin”. “No tinguin por de trepitjar els carrers, d'entrar en cada racó de la societat, d'arribar fins als límits de la ciutat, de tocar les ferides de la nostra gent… aquesta és l'Església de Déu, que s'arromanga per a sortir a la trobada de l'altre”.
Agraïment del cardenal Blázquez, president de la CEE
En nom de la Conferència Episcopal Espanyola va intervenir el seu president, cardenal Ricardo Blázquez Pérez, qui va expressar el seu afecte a tots els presents i va agrair el treball de la C.E. d'Apostolat Seglar, moviments, associacions, delegats diocesans i tots els participants en l'acte.
El cardenal Blázquez va recordar que la invitació de la CEE és una expressió de “concòrdia eclesial i garantia de sinodalidad missionera”. A més, va destacar que, “el Congrés és una de les accions més importants projectades en el Pla Pastoral de la institució per als anys 2016-2020”. “Quan l'Evangeli és acollit per una persona –continuava- venç a la negativitat, a l'egoisme i a la vanitat i alegra el cor de totes les persones. M'alegro de veure-us alegres en aquest congrés i de l'ambient que es percep! És un congrés en què ens sentim a gust i molt contents, representant a tots els cristians de les nostres esglésies i diòcesis per a acollir la invitació del senyor a anar i transmetre l'Evangeli”.
A més, va ressaltar que la metodologia del Congrés s'ha inspirat en els últims sínodes dels bisbes que han passat de ser un esdeveniment puntual a un procés amb diverses etapes, el cim de les quals és l'assemblea sinodal. El president de la CEE, conclocu amb un missatge: “Cal avançar en moltes qüestions i escoltant-nos mútuament, aconseguirem fer passos per a una sinodalidad a la nostra Església. Això marca un nou estil en les nostres diòcesis i donarà molts fruits”.
Benvinguda del cardenal Carlos Osoro
El cardenal Carlos Osoro va donar la benvinguda als assistents al Congrés i va destacar la importància de reforçar la dignitat de les persones: “Promoguem amb força la dignitat de les persones. Les diòcesis d'Espanya tenen una oportunitat per a, des de la diversitat, promoure la vocació laical, sinodal i que ajudi a créixer al Poble de Déu”.
“És bell pensar en una Església que, com Jesús, vol sortir a la trobada, convidant a tots a ser part fonamental del projecte de Déu. Pensem sempre en els qui més ens necessiten», va afirmar.
Isaac Martín, laic i membre de la Comissió Executiva del Congrés
Isaac Martín va agrair als sacerdots i bisbes de tota Espanya les seves aportacions en aquest Congrés, que segons les seves paraules, “han estat clau per a arribar a bon port i generar un contingut sinodal i potent a l'Església”. A més, va ressaltar el paper dels laics en tot aquest procés: “tenim la tasca de ser vasos comunicants entre les persones i el que representem. Des de la llibertat i la responsabilitat, hem obert nous camins per a un Poble de Déu en Sortida”, va comentar.
Així mateix, Martín va destacar tres pilars bàsics per a dur a terme aquest procés: il·lusió, esperança i convenciment. “Hem de sortir il·lusionats, esperançats i convençuts. Il·lusionats amb la missió que Déu ens ha confiat, esperançats perquè tenim un paper fonamental en el món per a acompanyar als homes i dones en els seus anhels i necessitats”. Finalment, va destacar que “ha estat colpidor apreciar la mà de Déu en aquest procés”.
Cardenal Kevin Farrell, prefecte del Dicasteri per als Laics, Família i Vida.
Des del Dicasteri per als Laics, Família i Vida el cardenal Kevin Farrell, va agrair la invitació de formar part d'aquest congrés: “M'alegro per la iniciativa de la CEE d'organitzar aquests dies de trobada i de reflexió que no es volen limitar, sinó que vol iniciar un procés de sensibilització i de formació per a ajudar a tots els fidels batejats”, va afirmar.
A més, va manifestar el seu desig que aquest Congrés obri un procés que doni molts fruits per a Espanya i per a tota l'Església i ha recalcat que “la tasca de l'església a Espanya és gran. Però l'energia emprada en aquesta missió per a suscitar i despertar l'esperit missioner a l'Església és sempre ben emprat. No hem d'oblidar mai les últimes paraules terrenals de Jesús: L'Esperit Sant estarà amb nosaltres sempre”.
La sessió inaugural es va tancar amb l'himne del Congrés, la cançó "Missió" del grup catòlic Mabelé.
2.- Primera Ponència
José Luis Restán, “més que congressistes som enviats”
Una mica després de l'hora prevista, el periodista José Luis Restán, director editorial de COPE, comunicava la ponència inicial. Una ponència en la qual, d'alguna manera, han estat presents les 37.000 persones que han integrat els grups del treball previ en les diòcesis, moviments i associacions laicals. José Luis Restán ha estat el seu portaveu portant al Congrés les conclusions d'aquesta fase prèvia que es va iniciar en 2018. Per això començava la ponència assenyalant que “podríem dir que més que congressistes som enviats” L'Instrument de Treball “és fruit d'aquest camí compartit, d'aquesta gran conversa que ja ha començat fa mesos i que en aquest Congrés tindrà un moment central, que després ha de projectar-se en el futur”. I s'ha detingut en dues paraules claus: sinodalitat i discerniment.
Però, “per a saber on estem -assenyalava- convé tenir present d'on venim. El camí que hem recorregut com a Església per a arribar fins aquí, ens ajuda a situar-nos en el context actual”. Per això, en la primera part de la ponència ha fet un breu recorregut històric sobre el laïcat, des del Concili Vaticà II fins avui. També ha recordat els documents dels bisbes espanyols en els quals mostren, al llarg d'aquests anys, la seva preocupació pel laïcat.
I en arribar als nostres dies, ha recordat les dades que maneja la Comissió Episcopal d'Apostolat Seglar, “tenim 89 Moviments i Associacions, d'àmbit nacional, aprovats per la Conferència Episcopal Espanyola i que sumen un total de 400.000 laics actius-militants. Molts d'ells viuen la seva fe, es formen i acompanyen en les vicissituds de la vida, en alguna de les milers de Parròquies que configuren un formidable teixit comunitari que assegura la presència estable de l'Església en el nostre territori, des dels pobles de la “Espanya buidada” fins als barris de les nostres grans ciutats. Sense ocultar febleses, que després apuntarem, les parròquies són de fet un veritable hospital de campanya per a les ferides del nostre temps, llocs de testimoniatge cristià, d'acolliment i vertebració comunitària, de formació i d'exercici de la caritat, i a més tenen un potencial missioner que està per desenvolupar en el context de la nostra societat creixentment individualista i secularitzada”.
La segona part de la ponència s'ha centrat en el Instrumentum Laboris sobre el moment que viu el laïcat a Espanya. I ha començat per les llums, entre les quals ha assenyalat: Ha crescut la consciència de la nostra identitat eclesial i de la vocació i missió a la qual estem anomenats els fidels laics; com a Església, reconeixem els pecats d'alguns dels seus membres en lloc d'ocultar-los; augmenta la consciència que el servei als més pobres i vulnerables és una dimensió essencial de la missió, el reconeixement general que ens trobem en un context cultural molt plural i el fet que moltes franges socials estan profundament allunyades de la fe; estem incorporant entre les nostres prioritats com a Església alguns dels grans reptes socials del moment.
I també les ombres: encara té un pes rellevant el “clericalisme”; preocupa la pèrdua de la centralitat de l'Eucaristia; les nostres comunitats són en ocasions tancades i poc acollidores; les famílies cristianes viuen amb freqüència soles i això es reflecteix en la seva dificultat per a exercir la seva missió essencial de transmetre la fe; hi ha una resistència al canvi derivada de la nostra instal·lació en vells esquemes, i d'altra banda existeix por als nous reptes.
Quant als reptes i desafiaments per a un laïcat en sortida missionera ha destacat: la conversió personal; enfortir el sentit de comunitat, de pertinença, d'identitat eclesial; la santedat missionera; la corresponsabilitat real dins de l'Església, noves formes de participació: estar en el món sent sal i llum, l'Església és un bé per a la família i la família és un bé per a l'Església i oferir una renovada formació.
Després ha centrat la seva intervenció parlant de la Vocació laical, comunió i missió.
Sobre la vocació laical ha assenyalat que “sense la conversió personal, qualsevol canvi en l'organització de les tasques eclesials seria un pur maquillatge sense incidència real en la vida de les persones, de les comunitats, ni en l'evangelització de la societat”.
Des de la comunió i per a la comunió ha destacat que “és necessari transformar les comunitats cristianes en un sentit més decididament missioner, que deixi enrere el model de pastoral de manteniment basat en la prestació de “serveis religiosos”. Una comunitat anquilosada i tancada no pot afrontar el testimoniatge i la proposta atraient de la fe en aquest canvi d'època”.
Finalment, en parlar sobre la participació dels laics en la missió de l'Església, ha ressaltat que “en cada persona batega la cerca del bé i de la veritat que només Déu pot satisfer, i és a aquesta cerca a la qual ha de respondre el nostre anunci ple de simpatia. La missió no consisteix en l'oferta d'activitats, en un afany proselitista, mancat de l'autèntica atracció pròpia de la bellesa de la fe”.
En l'última part de la ponència ha avançat els quatre itineraris en els quals es treballarà demà, dissabte 15 de febrer: Primer anunci, amb els quals “busquem subratllar que la proposta cristiana (en el seu contingut essencial i en les seves conseqüències i implicacions) continua sent avui imprescindible per a l'alliberament de les persones i per a la humanització de la societat”.
Amb l'itinerari dedicat a l'ACOMPANYAMENT “desitgem insistir que no és possible un veritable creixement en la fe sense la companyia de molts testimonis, en un procés en el qual es conjugui la fidelitat a la Veritat i la claredat doctrinal amb la realitat que viuen les persones, amb una actitud pastoral de misericòrdia i acolliment”.
“Amb l'itinerari FORMACIÓ -ha continuat- busquem animar processos adequats que tinguin en compte la fonamentació de la nostra fe, les seves implicacions socials i la situació cultural del món en el qual som cridats a desenvolupar la missió, de manera que estiguem en les millors condicions per a donar raons de la nostra esperança als homes i dones d'aquesta època”.
I amb l'itinerari PRESÈNCIA EN LA VIDA PÚBLICA “desitgem recuperar la consciència de la dimensió social de la nostra fe i promoure que les nostres comunitats siguin autèntica Església en sortida, que existeix per a evangelitzar, i d'aquesta manera contribueix a l'alliberament de totes les esclavituds i a promoure la dignitat de tota persona”.
Abans de concloure, ha afrontat els desafiaments d'un canvi d'època, assenyalant que “un món que cregui no esperar ja res del cristianisme, pot descobrir amb sorpresa que existeix una resposta a la seva cerca. Com diria Camus, és alguna cosa que es descobreix per gràcia, com els succeïa als que es topaven amb Jesús. L'Església ha de ser el lloc que permeti la trobada entre aquesta gràcia, imprevista i anhelada, i la inquieta llibertat dels nostres contemporanis.”
Finalment, ha mirat al futur per a assenyalar que “aquest moment i tot el procés que li donarà continuïtat haurà d'estar marcat per l'alegria”. I que “és aquesta alegria la que ens fa lliures de mesurar el resultat de la missió, perquè sabem que el fruit depèn d'Ell i que la nostra paga consisteix a haver estat cridats a col·laborar en la seva obra de salvació”.
Doncs bé, matisava,”una Església en Sortida” no s'aconseguirà per decret llei sinó per la sobreabundància de l'alegria de l'Evangeli. Només aquesta plenitud de vida permet afrontar els desafiaments, les hostilitats de l'ambient, el cansament, les incomprensions i fins i tot les persecucions”.
Abans de tancar aquesta primera jornada del Congrés, Mª Ángeles Fernández ha convidat als participants a col·laborar en el projecte solidari que s'ha promogut des de l'organització del Congrés. Es tracta d'un projecte amb finalitats solidaris i els diners recaptats serà lliurat a “Ajuda a l'Església Necessitada (AIN)” per a millorar la situació de les dones en la diòcesi Kumbakonan (l'Índia). El 60% d'elles viu per sota del llindar de la pobresa.
També ha recordat que durant tot el temps del Congrés s'ha instal·lat una capella en el mateix pavelló per a l'adoració perpètua.
Aquí teniu un resum de la jornada inaugural. https://youtu.be/dd2m34jikfk