[04-11-25] San Giovanni in Laterano; Arxibasílica del Santíssim Salvador i dels Sants Joans, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, del Laterà, (I)

SAN GIOVANNI IN LATERANO: CATEDRAL DE ROMA. CATEDRAL DEL MÓN

Molt estimats pelegrins, ens ha costat una mica, però ara sí que hem arribat a la veritable Catedral de Roma, a la primera i més antiga basílica de Roma, la primera església de Roma i segurament també la primera i més antiga església del món; Omnium urbis et orbis ecclesiarum mater et caput (mare i cap de totes les esglésies de la ciutat de Roma i del món).

LA PRIMERA CASA DELS PAPES

A més, i com hem dit, San Giovanni in Laterano és l'originària cathedra (catedral) de Roma o seu oficial dels papes, fins que aquests es van mudar al Vaticà al segle XIV; és, per tant, la catedral del món. De fet, i per estar subjecta a un estatut excepcional d'extraterritorialitat, aquesta basílica és propietat de la Santa Seu i no de l'Estat Italià. La Unesco, a més, la va convertir en Patrimoni de la Humanitat el 1980. La veritat és que des d'on la mirem, San Giovanni in Laterano és una veritable joia carregada d'història i de significat cristià.

PER QUÈ EN DIEM LATERANO?

L’origen del nom Laterano, ve de la noble família romana dels Laterano, els quals, en aquest mateix lloc van tenir unes cases molt luxoses. Tanmateix, a principis del segle I, en caure en desgràcia en temps de Neró, els hi van ser confiscades i van passar al domini imperial. Finalment, l’emperador Constantí el Gran les va donar al bisbe de Roma (aleshores el papa Melquíades), en senyal d’agraïment per haver guanyat, amb l’ajut del senyal de la creu de Crist, la Batalla del Pont Milvi contra Maxenci, l'any 312. D’aquí neix també el nom de barri o zona del Laterano.

QUINS SÓN ELS ORÍGENS D’AQUESTA BASÍLICA?

Mireu,  aquesta basílica va ser consagrada l'any 324 pel papa Sant Silvestre (el primer papa que no va morir màrtir, gràcies a l’Edicte de Milà promulgat pel citat emperador Constantí l’any 313), però amb els anys va patir doloroses devastacions infringides pels vàndals, pels terratrèmols i per diversos incendis clamorosos. Sempre, però, la basílica va saber refer-se, sortir-ne victoriosa i mirar de bell nou cap endavant. A l'horitzó del segle XVI va ser decorada per Bramante (per encàrrec del papa espanyol Alexandre VI, Borja); aquest famós arquitecte i pintor d'Urbino va realitzar unes desaparegudes pintures al fresc a la part superior de la Porta Santa (la de la dreta a l'atri d'entrada) amb motiu d'Any Jubilar del 1500), però sobretot aquesta basílica va ser àmpliament reformada al seu interior per Borromini amb motiu de l'Any Jubilar de 1650 proclamat pel papa Innocenci X, Pamphili. Per aquest motiu l'esmentat pontífex va elevar Borromini a Cavaller de l'Ordre de Crist (distinció que anava acompanyada d'una renda anual de 3.000 escuts d'or), en bona part, sens dubte, per l'èxit i l'encert de Borromini en la remodelació efectuada a San Giovanni in Laterano.

ALGUNS ASPECTES DE L'EXTERIOR

La seva imponent façana principal té dos nivells: la planta baixa, que està resolta amb una sòbria estructura arquitravada (de línies rectes); i el primer pis, resolt amb uns arcs de mig punt; verticalment tot està travat i unificat per unes elegants columnes centrals i unes gegantines pilastres laterals, totes corínties, fetes amb un sublim i impol·lut travertí; columnes i pilastres s’eleven sobre alts pedestals quadrangulars; cal dir que aquesta façana no és obra de Borromini; és una veritable obra mestra, d'un gust tardo clàssic, del segle XVIII, realitzada pel savi arquitecte i matemàtic florentí Alessandro Galilei, parent del famós físic Galileo Galilei, obra que va ser conclosa el 1735.

EL FRONTÓ SUPERIOR

A dalt de tot, l'ampli frontó triangular del centre està remuntat per un cos en forma de triangle corb truncat, al centre del qual hi veiem el relleu d'un crismó (el crismó o cristograma és l'anagrama de Crist format per les dues primeres lletres gregues del nom de Crist: la X i la P que gairebé sempre apareixen juxtaposades), coronat per una bella escultura del principal titular de San Giovanni in Laterano, el Crist Salvador (de gairebé 7 metres d'alçada), flaquejada pels altres dos titulars de la basílica, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista; les altres estàtues que veiem al llarg de tota la balustrada són doctors de l'Església; totes són obra de l’ampli i cotitzat taller d’Alessandro Galilei. Observeu bé que al centre del bell fris que recorre tota la façana es llegeix amb claredat, en elegantíssimes lletres llatines, CHRISTO SALVATORI.

EL BALCÓ CENTRAL

I per sota d'aquest frontó veiem el balcó central amb unes columnes de pòrfir vermellós; tot el balcó el conforma una impecable i molt elegant serliana; dit així perquè es tracta d'un arc de mig punt —corb—, i un tros de llinda —recte— als seus extrems, pres d'un dibuix que apareix en el tractat d'arquitectura de l'arquitecte i tractadista bolonyès Sebastiano Serlio; d'aquí el nom de serliana; i des d’aquest balcó, el papa, cada any, beneeix el poble romà el dia de l'Ascensió (una important festa cristiana que se celebra el dijous següent als quaranta dies després del Diumenge de Pasqua en què ressuscita Jesucrist; aleshores, als quaranta dies, Jesús “ascendeix” al cel). Continuarem la setmana vinent.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: San Giovanni in Laterano, Roma, façana principal, obra d’Alessandro Galilei, acabada el 1735.