[28-10-25] Santa Maria Maggiore, Santa Maria Major (III).

UN GRAN BALDAQUÍ

Encarregat pel papa Benet XIV, Lambertini (Sant Pare entre 1740 i 1758), amb motiu del joiós Jubileu de 1750, el Baldaquí de Santa Maria Maggiore (mena de templet que sempre se situa just al capdamunt de l’altar principal d’una església) està sostingut per quatre riques columnes de pòrfir (roca ígnia molt preuada, de color vermellós), enroscades de forma ascendent amb unes riques garlandes que exhibeixen un fullatge de bronze. És una magnífica obra realitzada el 1750 pel ja esmentat arquitecte florentí, molt culte i exquisit, Ferdinando Fuga (1699-1782). El baldaquí està fet amb un llenguatge a mig camí entre el mogut i més dinàmic llenguatge tardobarroc i la sobrietat més típica i austera del gust neoclàssic. Als seus peus, a la cripta, trobem l’actual Capella del Pessebre (que comparteix espai amb l’Altar de la Confessio) amb les restes del Sant Pessebre de Betlem (del qual ja en vam parlar la setmana passada), portat aquí per ordre del papa Sixte V, Peretti (papa entre 1585-1590), on també està soterrat Sant Jeroni, famós doctor de l'Església que va traduir per primera vegada la Bíblia del grec i l’hebreu al llatí (la famosa versió coneguda com la "Vulgata"). També aquí, segons la tradició, hi ha un sarcòfag de pòrfir vermell que conté les despulles de Giovanni Patricio i la seva esposa, aquells nobles romans que no tenien hereus, i que, en comunió amb el llavors papa Liberi (s. IV) van pregar Déu perquè els revelés com havien de gastar les seves riqueses: evidentment ho havien de fer – i així ho van fer– patrocinant la construcció de la Basílica de Santa Maria Maggiore.

UN BALDAQUÍ PER A ÚS PREFERENT DEL SANT PARE

Cal recordar que l’altar major amb baldaquí de Santa Maria Maggiore és d’ús exclusiu del Sant Pare i també d’uns pocs sacerdots escollits pel papa, incloent-hi l'arxiprest. És el mateix papa qui dona el càrrec d’arxiprest (màxima autoritat) de la Basílica de Santa Maria Major a un arxiprest, que normalment és un arquebisbe fet cardenal al consistori de cardenals (sacrum consistorium o «Sacre Col·legi Cardenalici» del Vaticà. Actualment (2025) el càrrec d’arxiprest a Santa Maria Maggiore l’ostenta el cardenal polonès Stanisław Marian Ryłko (nascut el 4 de juliol de 1945). El 5 d’agost de cada any, festa de la Maré de Déu de les Neus, mentre l’arxiprest-cardenal oficia una missa solemne, té lloc una pluja de pètals blancs, que commemora la miraculosa nevada de l’any 352 que va donar origen al temple; els pètals cauen durant el cant del Glòria, sobre la zona de l'altar, des d'una obertura del sostre.

UNA SINGULAR ESTÀTUA ORANT DE PIUS IX, EL PAPA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ.

És una imponent talla en marbre, obra de l’escultor romà, Ignazio Lacometti, feta en 1865. El Sant Pare apareix agenollat, a l’Altar de la Confessió (situat a la cripta) pregant amb el rosari a les mans, davant les restes del Bressol del Nen Jesús.

AQUÍ TAMBÉ REPOSEN LES RESTES MORTALS DE BERNINI

Efectivament, aquí, sota una austera llosa força erosionada, de marbre blanc, disposada a la dreta de l'altar major, està enterrat Gian Lorenzo Bernini, aquest gran arquitecte i escultor de la història de l'art universal, a qui ja ens hem anat referint en diverses pàgines precedents. Al seu epitafi, escrit en lletra humanista, romana, s’hi pot llegir: “Gian Lorenzo Bernini, que va portar honor a l'època i a l'art, descansa aquí. Va morir a l'edat de vuitanta-dos anys, beneïdament”. Aquest modest epitafi contrasta amb la grandesa de les creacions de Bernini. Reflecteix la seva humilitat, així com la profunda fe religiosa que el va guiar durant tota la seva vida.

UNA ESTÀTUA DEL REI D’ESPANYA, FELIP IV

Precisament va ser Bernini qui va dibuixar i va dissenyar aquesta atractiva estàtua de bronze del rei Felip IV d'Espanya, amb el ceptre a la mà dreta, i que es troba al pòrtic de la façana principal, part dreta, obra que va culminar amb encert el deixeble i seguidor romà de Bernini, Girolamo Lucenti, el 1692.

ELS REIS D’ESPANYA SÓN PROTOCANONGES HONORARIS DEL CAPÍTOL DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA MAGGIORE

Això és així des de 1647, mercès a una constitució apostòlica promoguda pel papa Innocenci X, Pamphili, a canvi d’una renda anual que els monarques espanyols atorguen al Capítol de la Basílica de Santa Maria Maggiore. El 1953 es va renovar aquest privilegi mitjançant la butlla Hispaniarum fidelitas. De fet, el 2018 els reis Joan Carles i Sofia, de forma molt preferent, van inaugurar la nova il·luminació de la basílica.

LA DISCRETA TOMBA DEL PAPA FRANCESC

Tots saben que el papa Francesc, Bergoglio, va morir el 21 d’abril de 2025, i que fou soterrat el 26 d’abril del mateix any. La seva tomba, senzillíssima, es troba a la nau lateral de Santa Maria Maggiore, entre la Capella Paulina –on s’hi custòdia la icona de la Salus Populi Romani–, tan estimada pel papa Francesc, i la Capella Sforza, a prop de l'altar lateral dedicat a Sant Francesc d'Assís. La seva làpida, sòbria i molt discreta, és una simple llosa de pedra calcària de la Ligúria (Pietra de Finale Ligure, de tonalitat blanquinosa que s’apropa al to de l’ivori). Al seu epitafi només hi ha el nom, FRANCISCUS, sòbriament gravat i elevat tan sols 12 centímetres sobre el nivell del terra. A la paret frontal hi ha una reproducció augmentada de la creu pectoral que solia portar el papa Francesc. Les parets, completament nues, estan arrebossades i pintades en el mateix to ivori, en harmonia amb el color de la làpida i del paviment; tot és essencial i recollit. Diuen que el Sant Pare va decidir que seria enterrat en aquesta basílica el maig del 2022, després que la Verge, la “mama” de Roma, la Salus Populi Romana, li parlés: “La Verge –va dir el papa–, m'ha demanat que prepari aquí la meva tomba”. Tan de bo, amics pelegrins, que siguem tan sobris, humils i obedients com ho va ésser el papa Francesc.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: Santa Maria Maggiore, Roma, visió del seu interior. Al centre veiem l’escultura orant del papa Pius IX. Al fons, part inferior, es troba la cripta, on hi ha la Capella del Pessebre (que comparteix espai amb l’Altar de la Confessió), amb les restes del Sant Pessebre de Betlem. A sobre hi ha el Baldaquí amb les seves columnes de pòrfir, una roca ígnia molt preuada, de color vermellós, i les seves riques garlandes de bronze daurat. A la part superior hi veiem l’enteixinat d’un bellíssim sostre que es va daurar amb el primer or vingut d’Amèrica, donat pels Reis Catòlics al papa valencià, Alexandre VI, Borja (c. 1500).