Per Jordi Curcó, president de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes

"Que no hi és enguany el senyor dels diorames?...", "I el Sr. Emili, que ens explicava tant bé les escenes bíbliques, no ha vingut? No l’hem trobat a la seva Sala...". Aquestes preguntes i semblants, ens les han fet una bona colla de gent que han acudit durant aquestes festes nadalenques a la capella del Peu del Romeu, per gaudir dels pessebres i diorames a dojo, que els pessebristes lleidatans oferim a la ciutadania com el nostre més preuat regal de Nadal a Lleida.

La nostra resposta, amb dolor i pena, era assabentar-los que el nostre company Mestre Pessebrista Emili Tordera Preixens ens havia deixat el 19 de desembre als 77 anys, a tocar de Nadal i quan feia pocs dies que havíem obert les portes de la Casa dels Pessebres, on a la primera planta hi tenim el conjunt de 44 diorames bíblics i que per primera vegada ho havíem fet sense ell.

I no exagerava pas la gent que preguntava per l’Emili. Ell, amb la seva bonhomia i passió pel pessebrisme, acompanyava a tothom que acudia a veure els seus diorames i no els deixava marxar sense que atenguessin les seves acurades explicacions. L’Emili els hi explicava el que representava cada una de les escenes, de tots i cadascun dels diorames, per la qual cosa s’havia llegit i rellegit els textos bíblics. Jo més d’un cop li havia comentat amb carinyo, que a banda dels quatre evangelis, a l’Agrupació de Pessebristes en teníem una altra versió, la quinta, que no era altra que l’Evangeli segons l’Emili Tordera, un Evangeli amb imatges únic i irrepetible. A més a més, en el seu relat incloïa les anècdotes personals sobre cada un dels diorames i els detalls que solament ell coneixia i podia fer-ne la deguda explicació.

La passió pel pessebrismes li havia arribat a l’Emili de molt jovenet, quan solament tenia 9 anys. Ja més tard s’iniciaria en aquest art popular confeccionant els seus propis diorames, que anava presentant als Concursos de Pessebres de la nostra Agrupació, on any darrera any el Jurat l’anava guardonant, obtenint primers premis, alhora que s’anava perfeccionant com artista del pessebre.  Així fou com d’emprar l’escaiola en la confecció dels seus diorames, acabà utilitzant l’anomenat polipropilè estructurat: “S’hi treballa molt millor”, deia ell. Tanmateix i com tècnic en electrònica, s’esmerçà en el perfeccionament lumínic dels seus treballs, arribant gairebé a la buscada perfecció.

Fou a partir de l’any 2003 quan l’Emili es planteja la confecció d’un conjunt de diorames que anessin més enllà de les escenes nadalenques tant recurrents del Naixement i infància de Jesús. Pretenia explicar tot el relat bíblic de la vida de Jesús amb la tècnica del diorama, incloent-hi les principals escenes de la vida pública, la passió, mort i concloure fins i tot amb la Resurrecció.

El Nadal de l’any 2016, la Sala de Diorames del Peu del Romeu ja acollia 33 escenes bíbliques. Els darrers diorames el havia acabat feia poc, concretament el de la Corona d’Espines i el del Lavatori de Peus del Darrer Sopar. La seva esposa Martha Pérez, que també s’havia sumat amb entusiasme i dedicació a l’afició del seu espòs, era tanmateix l’autora del diorames de les Noces de Canà i Jesús amb el Centurió. Tots dos s’havien conjuminat en continuar treballant en la construcció d’altres 11 diorames més, a fi i efecte de completar les 44 escenes bíbliques que havia de tenir tot el conjunt. I així ha estat, si bé l’Emili ha deixat inacabat un nou diorama, el que hagués fet el N.45, dedicat a l’escena de les Temptacions de Jesús.

La Martha primer, l’any 2017 i ara l’Emili ens han deixat, però al Peu del Romeu, a la Casa dels Pessebres de Lleida, hi restarà per sempre més com a llegat la seva incomparable obra pessebrista, que no té preu, encara que sigui almenys per a nosaltres els pessebristes, molt valuosa. En aquest sentit voldria sumar-me a les paraules escrites per Miquel Àngel Soriano-Montagut, arquitecte i pessebrista, al recordar i alhora reivindicar a l’Emili Tordera, dient d’ell: “...ha estat, a més a més d’una bona persona, un artista no plenament reconegut, per aquesta miopia i injustícia cultural de considerar el pessebrisme i els diorames com un art menor. No hi ha arts menors, solament hi ha art, uns son del poder i uns altres del poble i dels seus sentiments, en aquest cas el religiós”.

A la Sala de diorames, l’Emili hi tenia un llibre de dedicatòries, que nosaltres volem mantenir, on els visitants escriuen les seves impressions i que a ell el satisfeien. He volgut acabar aquesta recordança del nostre Mestre Pessebrista traspassat i que tan hem trobat a faltar aquests dies, amb una de les darreres dedicatòries que li han escrit:  “Molt bona feina Sr. Tordera. La seva obra perdurarà sempre en aquesta que és la seva llar, el Peu del Romeu. Cada Nadal el trobarem a faltar”.