Per Jordi Curcó

La ciutat d’Alacant ha restaurat la placa de ceràmica ubicada a la façana de la casa del carrer Viriato N. 1, al bell mig del Centre Històric de la capital llevantina,  que deixa constància que en aquell indret el 19 d’abrilde 1914, fa 109 anys, va néixer el beat lleidatà Francesc Castelló Aleu.La placa commemorativa del seu naixement, fou col·locada per l’ajuntament d’Alacant i la Junta Major de Setmana Santa, el 21 de setembre de 2002. Feia poc més d’un any i mig que el Papa Joan Pau II l’havia beatificat a Roma (11 de març de 2001) i es volia deixar constància del seu bressol alacantí.

La placa estava molt deteriorada i requeria una urgent restauració, que ha estat promoguda per l’arxipreste de la propera basílica de Santa Maria, Manuel Martínez, on fou batejat el beat. Ja el passat setembre, amb motiu de la seva festa, la Confraria de la Soledat d’Alacant que té la seva seu canònica en aquesta basílica, va organitzar una exposició per donar a conèixer la figura de Francesc Castelló als alacantins.

En la capçalera de la placa es llegeix “A los de Alicante, a todos mi afecto”. La frase està extreta del darrer paràgraf d’una de les tres conegudes cartes de comiat,que el beat va escriure en la presó moments abans de ser conduit al martiri. En una d’elles,dirigida a les seves germanes Teresina i Maria, s’acomiada també dels d’Alacant. El text complet de la placa redactat en castellà,diu el següent: "En esta casa nació el 19 de abril de 1914, el Beato Francisco Castelló Aleu, hijo de José Castelló Salué y Teresa Aleu Andreu, bautizado en la iglesia de Santa Maria, el 1 de mayo de 1914. Murió en Lleida el dia 29 de septiembre de 1936. Elevado a los altares por S.S. Juan Pablo II, el dia 11 de marzo de 2001".

Així, la placa fa memòria de que tot i la seva lleidatanitat, Francesc Castelló va néixer al popular barri del Rabal Roig d’Alacant. A aquesta ciutat llevantina, va anar a viure des de Lleida la família Castelló per motius laborals del pare, oficial electricista, per tal de treballar en la implantació de la xarxa elèctrica de la ciutat.

La permanència de la família Castelló a Alacant no havia de durar gaire. Encara no havien passat ni tres mesos del naixement de Francesc, que moria el pare com a conseqüència d’una congestió pulmonar, havent estat enterrat al Cementiri alacantí. La mare, es va veure obligada a finals de juliol a retornar amb els seus tres fills a Lleida, on tenien casa i família.

A la capital de la Terra Ferma clouria Teresa Aleu els seus estudis de Magisteri, per poder concórrer a oposicions i exercir de mestra. El seu primer destí fou el poble de Vilamòs a la Val d’Aran, per traslladar-se tot seguit a Serra d’Almos  (Tarragona) i finalment, l’any 1922 a Juneda (Les Garrigues), on Francesc feu la Primera Comunió, el 4 de maig de 1924 i on moriria la seva mare el 23 de març de 1929.

Francesc era el tercer de tres germans. La Teresa, la germana gran fins la seva mort l’octubre de 2012 visqué al carrer Ciutat de Fraga de Lleida, i la segona, la Maria, morí a Saragossa on residia, el 31 de desembre de 2014 a l’edat de 102 anys. Totes dues van viure en primera persona la mort martirial del seu germà Francesc i han estat alhora les que han conservant al llarg dels anys la seva memòria, la més intima i familiar, de la qual forma part la seva estada gairebé circumstancial a Alacant, però que deixà força petjada en tota la família.

A Lleida, el Beat Francesc feu el batxillerat al col·legi dels germans Maristes i posteriorment anà a l’Institut Químic de Sarrià per formar-se com a químic, obtenint el febrer de 1934, amb 19 anys, el grau de Llicenciat. Amb el títol de Químic a la mà retornà a Lleida, on trobà feina a la casa “Abonos Químicos Cros S.A.”, avui desapareguda,  aleshores una de les factories més importants i arrelades a la ciutat.

Castelló compaginà el treball professional amb l’activitat apostòlica, que ja havia iniciat durant la seva etapa d’estudiant a Barcelona. A Lleida destacà per la seva militància a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. L’1 de juliol de 1936 s’incorporà a l’exèrcit a la guarnició de Lleida, com a soldat de complement i el juliol de 1936, a l’esclatar la Guerra Civil, és detingut per les seves conviccions religioses i empresonat. El 29 de setembre fou tret de la presó i portat davant el Tribunal Popular al Palau de la Paeria, on fou jutjat i condemnat a mort, essent executat al Cementiri de Lleida el 29 de setembre de 1936.Tenia solament 22 anys.

Lleida guarda memòria de la seva vida i mort martirial, mentre que Alacant fa recordança del seu naixement, almenys en una placa a mena de memorial que llueix, ara restaurada, a la façana de la seva casa natal.