Familiars, amics, companys de curs, preveres i feligresos de la Unitat Pastoral Mare de Déu del Carme - Sant Joan, comunitat immigrant, i moltes altres persones fins a omplir l'església del Carme, s'han donat cita el dia 1 de novembre per acompanyar Mn. Joan Ramon Ezquerra en la seva acció de gràcies a Déu pels seus 60 anys de sacerdoci.
La festa ha començat a les 8 del vespre amb una eucaristia presidida pel bisbe Salvador i concelebrada per Mn. Ezquerra i d'altres capellans. El Sr. Bisbe en la seva reflexió sobre la festa de Tots Sants, que data del segle IV, ha dit que és un dia per a donar gràcies a Déu per tantes persones que durant la seva vida van seguir Jesús i ara, al costat de Déu Pare, fan d'intercessors en l'Església. Ha afegit que allò que en les benaurances sembla ser una contradicció: que els pobres, els afligits, els que ploren, etc. puguin ser sants, s'entén perquè tots ells han confiat en Déu malgrat les contrarietats que han suportat. També ha comentat la festa d'aniversari de Mn. Ezquerra: 60 anys de servei a Déu i a l'Església, ja sigui des de les diverses parròquies que ha servit com en l'àmbit diocesà ocupant càrrecs de responsabilitat. Una vida volent viure les benaurances i animant a d'altres a fer-ho. Li ha desitjat més anys de felicitat i fidelitat per ajudar tothom a apropar-se a Déu. I ha aprofitat l'avinentesa per animar a pregar per les vocacions sacerdotals.
Acabada l'Eucaristia Mn. Ezquerra ha pres la paraula per manifestar el seu agraïment a Déu per la vocació al sacerdoci. Sense voler fer un llistat detallat, emocionat, ha mencionat els seus familiars, els companys de curs Mn. Gros i Mn. Boix que els va conèixer ara fa 72 anys, els feligresos de la parròquia, els nens de catequesi, etc. i ha tingut un record especial a la memòria de Mn. Joan Mora amb qui va compartir servei de parròquia durant 40 anys i de qui ha destacat la seva solidaritat vers els més pobres i disponibilitat per fer qualsevol servei que se li demanés. Les seves paraules han acabat amb un fortíssim aplaudiment dels presents.
Després, en el mateix temple, diferents col·lectius li han adreçat paraules de felicitació i lliurat alguns obsequis per al record. En primer lloc un quadre amb la benedicció apostòlica del Papa Francesc; una fotografia dels pares i germans; un altre quadre amb les paraules que va publicar en la revista "Esperanza" amb motiu de la seva ordenació sacerdotal i que avui esdevenen profètiques perquè s'ha mantingut en la mateixa línia. Ha rebut també la felicitació de les germanes Carmelites de la Caparrella, de qui va ser confessor durant un temps; de la comunitat immigrant, i d'altres col·lectius, però tal vegada el més emotiu ha estat una representació per part dels infants, sobre la seva vida, especialment el moment en què, per manca de capellans després de la guerra, va ser batejat per la mateixa mare. Igualment ha estat emotiu el moment en el qual el seu germà Enric ha recitat una poesia creada per l'ocasió, convertida en pregària.
Tots plegats li han desitjat que per molts anys continuï vessant el seu amor a Jesucrist i servint l'Església amb entusiasme. La festa dins l'església ha acabat amb la distribució d'una estampa-record, però ha continuat en la sala parroquial on un grup hondureny, de la comunitat d'immigrants de la parròquia, ha interpretat algunes cançons. Durant el piscolabis posterior moltes persones han pogut felicitar personalment a Mn. Ezquerra.
Conxita López Torres