El Rectorat de la Universitat de Lleida va acollir ahir la presentació del llibre ‘Canvis polítics i qüestió religiosa. El Bisbat de Lleida (1931-1939)’, de l’historiador Jaume Barrull Pelegrí. El llibre, publicat a la col·lecció El Fil d’Ariadna de Pagès Editors, és un estudi sobre una enquesta que la Santa Seu va fer als bisbats que havien quedat a la zona republicana durant la guerra civil l’any 1939 –fins i tot abans d’acabar l’enfrontament–, buscant la seva opinió sobre aquesta època dividida en tres períodes: abans de la guerra; durant el mateix conflicte bèl·lic, que és el gruix; i la immediata postguerra.

Segons l'historiador lleidatà, “al Bisbat de Lleida tenim la sort que es conserven les enquestes de 259 parròquies, només en falten tretze i les sis de Lleida, i és prou significatiu per ser un testimoni valuós del que pensaven els capellans que la van contestar.

Jaume Barrull remarca que “era un document intern, on surten pocs noms, ja que no estava pensat per reprimir; simplement era una avaluació personal sobre l’església i la societat d’aquest període”. Per això, considera que “deien la veritat, tot i que aquest concepte sovint és imprecís” i afegeix que simplement n'hi havia alguns de més moderats que altres. De fet, diu l’exprofessor de la UdL, “pocs capellans s’apunten a interioritzar massa el discurs del règim”, amb exemples com que “poques vegades citen als morts com caiguts per Espanya” o altres que, preguntats per si la vida religiosa estava augmentant a la seva parròquia, responen que sí, “però que durarà poc, mentre duri la por al nou règim”.

Jaume Barull ha estudiat tot el territori del Bisbat de Lleida de llavors, amb moltes parròquies a l’Aragó, però no veu diferències significatives entre elles en les respostes.