La d'enguany  ha estat una festa de Sant Jaume molt distinta a la d’altres anys i especialment va ser-ho al “Peu del Romeu”, al carrer Major de Lleida, que és tots els anys el punt de referència d’aquesta festa, que bé cal qualificar-la de confinada.

 

 

En aquesta petita capella del 1399, declarada Bé d’Interès Cultural per la Generalitat l’any 1916, s’hi venera la popular i extraordinària  talla de l’apòstol que l’escultor lleidatà Jaume Gort va esculpir l’any 1964, per a presidir la Romeria dels Fanalets. Així s’havia fet durant els darrers 56 anys, fins aquest 24 de juliol de 2020, en que no va poder fer-ho pel confinament de la pandèmia de la Còvid 19.

 

 

Però si la imatge de Sant Jaume no va poder sortir enguany al carrers, el dissabte 25 de juliol festa de l'apòstol van ser centenars els lleidatans que acudiren fins la capella del Peu del Romeu al carrer Major de Lleida a venerar-la,. Ho van fer des de primera hora del matí, fins gairebé les 9 del vespre. En dóna fe les nombroses espelmes que lluïen als peus de la imatge de Sant jaume, així com els diversos rams de flors que la guarnien.

 

 

Ahir tampoc no es va poder celebrar la Missa a les 9 del matí, havia de presidir el nostre bisbe Salvador, com és costum fer-ho el dia de Sant Jaume. Tot i això, al punt de les 12 del migdia, mentre sonava la campana de la capella convidant a oració, es resà l’ Àngelus i es pregà pels difunts de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes i també pels que han mort a Lleida a conseqüència de la Pandèmia. No faltà tampoc el cant del popular “Sant Jaume ve de Galícia, Sant Jaume ve d’Aragó...”, entonat pels membres de la junta de l’entitat i familiars dels difunts pessebristes que hi acudiren.

 

 

Paral·lelament i no molt lluny del Peu del Romeu, a la torre campanar de l’església de Sant Llorenç les campanes del carilló interpretàren la mateixa cançó, d’acord amb l’adaptació  de l’organista Josep M. Currià. 

 

La jornada s’hagués tancat amb la posada en escena de l’obra “Sant Jaume ve de Galícia”, de Carles Cepero adaptada al català per Albert Bosch, que el grup TOAR hagués representat en el pati de l’IEI, com ho ha fet des de 2005: “Un altre any serà i amb més força!”, va ser el comentari més repetit. A la porta del Peu del Romeu, fins l’escolanet de la guardiola portava mascareta.