Tot i les restriccions per la pandèmia, "Blaus/Lleida", entitat que aplega a unes 160 noies i dones que porten el nom de Blau, ha celebrat com cada 2 de febrer i des de fa catorze anys la festa de la Mare de Déu del Blau, advocació lleidatana que cada any que passa agafa més popularitat.
La festa ha tingut enguany un nou format d'acord amb les precaucions sanitàries per la pandèmia i evitant les aglomeracions. S'ha iniciat a les 5 de la tarda amb l'ofrena de flors i llum de les Blaus a la seva patrona, de manera individual i no pas en grup com era costum els altres anys. Posteriorment a les 7 de la tarda, ha tingut lloc la celebració de l'Eucaristia presidida pel rector de la parròquia de la Mare de déu de Montserrat Mn. Manel Mercadé. A l'inici de la celebració es féu la tradicional benedicció de les Candeles i al finalitzar, el Petit Cor de la Catedral que va solemnitzar l'Eucaristia, cantà els populars el "Goigs en lloança a la Mare de Déu del Blau", amb lletra de Mn. Antoni M. Parramon i música del P. Gregori M. Estrada, monjo de Montserrat:
"Puig de la Ciutat i l'horta
el nom de Mare us escau;
Sigueu-nos del Cel la Porta,
oh clement Verge del Blau"
El president de "Blaus Lleida" Josep M. Pujol, s'ha mostrat satisfet per la resposta, havent acudit a la Catedral unes 80 blaus, acompanyades pels seus pares i familiars per a fer la seva ofrena: "La gran majoria de Lleida ciutat, però també han vingut blaus de la Segarra, les Garrigues i altres pobles de les nostres comarques. Confiem que l'any vinent puguem celebrar la festa amb plena normalitat. La gent ha trobat a faltar la foto de família de totes les blaus i la xocolatada amb la qual acabàvem la festa".
Enguany s'ha unit a aquesta festa tan mariana i lleidatana el repic de les campanes de la Seu Vella, que ha tingut lloc a les 12 del migdia tot coincidint amb l'hora de l'Àngelus, festejant-la des de la torre de la qual històricament havia estat la seva antiga catedral. Venerada des de l'any 2003 en un lateral del presbiteri de la Catedral Nova de Lleida, la seva festa ha coincidit enguany amb els 575 anys de la imatge, ja que fou el 1447 quan l'escultor Jordi Safont la va esculpir.
La Mare de Déu del Blau l'embolcalla una bonica i entranyable llegenda, que explica l'origen del seu nom. El relat diu que els canonges van encomanar una imatge de la Mare de Déu, per a ser col·locada en mainell de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella. Els temps apressava i l'escultor féu treballar el seu aprenent en l'execució de l'obra. Aquest, que tenia més traça artística que el seu mestre, esculpí una formosa cara de la Verge. El mestre en contemplar-la, no pogué contenir la seva enveja i irritat va llençar el martell contra la cara de la Mare de Déu amb el propòsit de malmetre-la, però no ho aconseguí. La imatge –diu la llegenda- restà sencera i en l'indret del front on va rebatre l'eina, va aflorar un senyal com si hagués picat en carn via: el Blau. Jordi Curcó