|06-11-25| La Comissió Episcopal per a les Comunicacions Socials de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), de la qual és membre el bisbe emèrit de Lleida Salvador Giménez, i la Comissió Episcopal de Cultura, Béns Culturals i Comunicacions Socials de la Conferència Episcopal Portuguesa (CEP) han publicat el document final de la trobada d’aquest any 2025. La Trobada Ibèrica de les Comissions Episcopals per a les Comunicacions Socials ha tingut lloc a Funchal (Madeira), del 3 al 5 de novembre, aquest any centrada en el llenguatge en la comunicació eclesial.

La trobada va combinar moments culturals i de formació, posant en comú els projectes en curs de cada país i compartint reptes i desafiaments de la tasca diària. Hi van participar els bisbes de la comissió espanyola, Mons. José Manuel Lorca, Mons. Salvador Giménez Valls, Mons. Sebastià Taltavull i Mons. Cristóbal Déniz, acompanyats pel secretari tècnic, José Gabriel Vera, i per Cristina Sánchez, directora d’Alfa y Omega.

Text íntegre de la Trobada Ibèrica 2025

Els bisbes de les Comissions per a les Comunicacions Socials de les Conferències Episcopals de Portugal i d’Espanya, reunits a Funchal (Madeira) del 3 al 5 de novembre, han considerat i estudiat el llenguatge en la comunicació eclesial.

En aquesta reflexió, han comptat amb la presència i experiència de Gil Rosa, sotsdirector de Ràdio i Televisió de Portugal a Madeira, i de Cristina Sánchez Aguilar, directora del setmanari espanyol Alfa y Omega. A partir del treball i del diàleg d’aquests dies, les Comissions per a les Comunicacions ofereixen les reflexions següents:

• El llenguatge de l’Església ha de ser clar per a l’opinió pública, proper a la vida quotidiana de les persones i oferir respostes a les preguntes de la gent d’avui. Sense abandonar el rigor i la veritat, de vegades cal modular la precisió a favor de la difusió del missatge eclesial.
• Informar és l’únic camí per combatre la desinformació. La comunicació no és una estratègia: és una forma de presència. No és un ornament: és una part essencial de la missió. Comunicar és fer visible l’amor de Déu en el món; és utilitzar la paraula per donar a conèixer la Paraula.
• El llenguatge canvia constantment: les paraules es transformen, els codis es renoven, els formats es multipliquen. L’Església ha de parlar el llenguatge que tothom entengui, utilitzant tots els mitjans de comunicació disponibles, tant els més coneguts com aquells que s’han incorporat en els darrers anys a l’activitat comunicativa. Cap mitjà no ha de ser descartat per l’Església.
• No n’hi ha prou amb comunicar. Cal encarnar el missatge en la pròpia vida i així establir relacions personals de col·laboració i servei amb tots els interessats a construir el bé comú. La comunicació eclesial no pot ser només institucional, sinó també relacional. El papa Lleó XIV ho demana així en proposar la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials amb el lema «Preservar les veus i rostres humans».
• Comunicar és escoltar, acompanyar i compartir la vida, i implica ser, com diu el Papa, “lectors savis de la realitat”. El paper dels mitjans de comunicació és l’escrutini de les institucions, també de l’Església catòlica, que es duu a terme mitjançant la informació sobre la veritat i el contrast amb els seus protagonistes. Cercar la trobada amb els mitjans és un servei de l’Església a la veritat.
• La comunicació avui exigeix professionalitat: formació, estratègia, sensibilitat periodística i coneixement de l’entorn digital, sense oblidar el desafiament que suposa la Intel·ligència Artificial.

La reflexió d’aquests dies ens porta també a reconèixer i agrair els passos fets per afavorir el llenguatge de l’Església: avui hi ha més presència de l’Església als mitjans generalistes, més esforç en la formació per a la comunicació, més veus femenines, més laics compromesos en aquesta missió. El camí no ha acabat, però els passos fets són esperançadors.

En acabar els nostres treballs, volem agrair l’acollida dispensada per la diòcesi de Funchal. Portem al cor l’amabilitat i la fe arrelada del seu poble i la bellesa d’aquesta illa.

Funchal, 5 de novembre de 2025