Estimats diocesans:

Fa temps que no proposava a la vostra consideració aquest tema tan important per al desenvolupament equilibrat de les relacions personals i entre els pobles. Ho vaig fer el maig de 2019 i alguns de vosaltres em vau agrair llavors la referència davant una situació, i un problema, que té poques al·lusions en la nostra societat. Ens hem acostumat a escoltar reclamacions i reivindicacions de molts sectors socials a causa de la falta de treball, d'atenció mèdica o d'una educació digna. Ens sap greu. També quan comprovem que alguns col·lectius experimenten el rebuig i l'exclusió per la seva pell, la seva ètnia o el seu nivell cultural.

Però sense menysvalorar altres dificultats i sofriments de tants grups, avui vull delimitar aquesta preocupació i fixar-me en la persecució que pateixen persones i comunitats cristianes arreu del món, precisament per la seva fe en Jesucrist. Sento que se’n parla poc als mitjans del nostre entorn i no s’hi dona excessiva importància. L'incendi i la destrucció d'una església i la matança d'un grup de catòlics en qualsevol país, digui's Nigèria o el Pakistan, no és motiu d'alarma. O la prohibició expressa de manifestar públicament la fe, tampoc constitueix un escàndol social en els nostres ambients lliures i democràtics tan propensos a aixecar la veu davant qualsevol deficiència o manca de serveis públics. No em sembla correcta l'afirmació que cada grup defensi “els seus”. Cal que la persona estigui sempre al centre i la defensa dels drets no és divisible segons els gustos i interessos de grup.

El tractament d'aquest gran problema ve suggerit per la lectura de l'Informe 2023 sobre la LLIBERTAT RELIGIOSA EN EL MÓN que elabora la institució Ajuda a l'Església Necessitada i que ha fet públic fa unes setmanes. L’han presentat en un doble format: un volum de 952 pàgines on es descriuen els plantejaments, els criteris, les metodologies i les conclusions de l'estudi, al qual acompanya un índex de països (més 150, amb un estudi detallat de cadascun); i un fullet anomenat Resum executiu que pot ser manejat amb facilitat i aporta molta claredat per als interessats en aquesta qüestió. També per a tothom. Us aconsello la seva lectura, no us defraudarà. L'Informe està fet amb uns paràmetres científics que el doten d'una gran fiabilitat i els seus autors tenen una llarga experiència perquè ja fa molts anys que treballen en aquest tema.

Només pretenc amb aquestes línies encuriosir els lectors sobre un estudi que implica tothom en els seus efectes, ens ajuda a prendre consciència d'injustícies generals i ens alerta de no caure en el lament constant sinó treballar, cadascú des de la responsabilitat que cal assumir en un lloc i en un temps determinat, evitant la proliferació d'atacs als Drets Humans i en concret, al dret a la llibertat religiosa.

A les primeres pàgines del Resum, després d'una introducció i un pròleg, estan sintetitzades les conclusions principals, disset, dividides en tres categories: roja, que indica persecució; taronja, que indica discriminació; i “en observació”, amb preocupants factors cap a una important degradació de la llibertat religiosa. I s'afirma que “durant el període d'aquest informe, la persecució s'ha aguditzat i concentrat, i ha augmentat la impunitat. Això s'ha manifestat en violacions extremes de l'article 18 de la Declaració Universal de Drets Humans de l'ONU: el dret a la llibertat de pensament, consciència i religió”.

Generalment, és acceptat que l'elenc dels drets s'inspira en textos evangèlics, encara que la seva aprovació solemne es va materialitzar en el segle XX; vull dir que el missatge de Jesucrist ens obliga molt més als catòlics des de fa dos mil anys.

Amb la meva benedicció i afecte. +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.