El Papa Francesc ha volgut dedicar enguany a un drama sovint invisible, d'aquelles persones que es veuen obligades a deixar el seu barri, la seva ciutat, la seva casa, augmentant un col·lectiu, ja gruixut de la pobresa. Una pobresa accentuada per la crisi actual i per les màfies, moltes vegades, que s'aprofiten de la desgràcia per a augmentar els seus ingressos.
Qui no coneix directament a una persona en aquesta situació? Una persona que moltes vegades, damunt del desplaçament forçós, ha de fer front a una situació irregular administrativa, mancant una autorització que li permeti treballar legal i dignament.
La Jornada d'enguany vol posar rostre a aquestes persones, treure-les de l'anonimat de les xifres i sensibilitzar-nos a tots, també a nosaltres, que fa temps deixem la nostra terra i ens arrelem aquí, a reconèixer en elles a Jesús, obligat a fugir.
Parlar d'integrar, d'integració, d'integrar-nos en temps de COVID, és tot un repte, o millor dit, una oportunitat per a traçar camins i intentar de fer-ho des de la proposta de Jesús: "Que tots siguin un".
I aquest camí es traça conjugant els nous verbs proposats pel Sant Pare: acostar-nos com a proïsmes, llevant les distàncies alimentades pels prejudicis; escoltar - hi ha moltes informacions, però cada vegada més perdem la capacitat d'escoltar els missatges, sobretot els d'ajuda; compartir- més enllà de proclamar les bones intencions, declaracions o intencions; solament d'aquesta manera podem créixer junts, tots estem en el mateix vaixell, sobretot en aquesta pandèmia; involucrar - tots podem fer alguna cosa, moltes vegades de maneres insospitades; col·laborar - estem convidats tots a posar l'espatlla per a ajudar al proïsme necessitat que tenim al costat.
Jesús, que ha viscut en pròpia persona la fugida, sap enfortir a totes les persones que es veuen obligades a fugir per a salvar les seves vides o per a una vida millor. I en Ell busquem la força per a construir junts el camí de la comunitat, en el respecte de les tradicions i sensibilitats culturals, però compartint junts el camí i l'horitzó.
I això és el que hem intentat fer a Lleida, adaptant-nos a la situació actual tan marcada per la crisi sanitària.
L'acte principal de la nostra celebració ha estat la missa celebrada a l'església de Sant Joan, amb representants dels països que des de fa anys comparteixen la fe en les diferents parròquies de la ciutat, sobretot en la parròquia del Carme i Sant Joan. Una missa senzilla, però plena d'emoció, en la qual aprofundim el missatge del Papa Francesc i encomanem al Senyor, per intercessió del Sant Josep i de la nostra Mare celestial a totes les persones que, com nosaltres, van abandonar la seva terra en cerca d'una millora de les seves vides o per a posar-se fora de perill.
Encara que enguany no hi hagi hagut el festival de les cultures com en els anys anteriors, alguns grups de ball dels països presents a Lleida van tenir l'oportunitat de mostrar les seves tradicions a la Plaça Sant Joan, en el marc de les Festes de Sant Miquel, com a mostra d'involucració i col·laboració en la vida social i cultural de Lleida, la nostra ciutat d'acolliment.
Continuarem conjugant els nous verbs proposats pel Sant Pare, per a fer d'aquest món el lloc que volem per a viure, guiats en aquest camí pel Mn. Adrian, el responsable de la pastoral de les persones migrades.
Clementina Budau