Estimats diocesans:

Cada dia fem servir gran quantitat de paraules per a moltes funcions i finalitats. I, de tant usar-les, poden perdre el seu significat més genuí oblidant un aspecte important de la seva finalitat comunicativa. És el cas del verb preparar i el del seu reflexiu preparar-se. Diem que l'Advent és el període de temps en què els cristians es disposen a preparar Nadal. Accentuem, com és natural, els dos substantius -Advent i Nadal- i disminuïm la importància del verb que pot i ha d’ocupar la nostra atenció durant aquest temps. Enguany m’agradaria insistir en com el preparem.

En primer lloc, recorro al diccionari perquè aclareix de forma gairebé immediata la finalitat de la nostra pretensió. Diu, del verb preparar “Disposar, posar alguna cosa de la manera adequada per a una certa cosa o una certa acció”; i continua després aportant-ne exemples: preparar la taula, preparar la terra per sembrar, preparar una sorpresa…, amb molts altres sinònims que descobreixen la varietat de situacions que engloba aquesta paraula. Si acudim al verb reflexiu veurem que incorpora la dimensió interior del subjecte i la seva capacitat d'actuació. També s'utilitza molt en imperatiu, com a invitació que algú o que un mateix prepari l'ànim per a una certa cosa. En tots dos usos, hi ha una cosa externa que serveix d'impacte i una cosa interna que exigeix la llibertat d'acceptació del subjecte i la responsabilitat de dur a terme la referida acció.

Els cristians comptem amb la gran varietat de preparacions que ens presenta la vida ordinària. No és estrany que aquest exercici l'aprofitem simultàniament per enfortir el nostre camí de fe cuidant l'ànim en aquest temps d'Advent per participar de l'alegria davant de l'esdeveniment més gran que van veure els humans: el Naixement de Jesús, Déu i Home, que acompanyarà per sempre les vicissituds de la humanitat. Sabem que tot acte singular i extraordinari exigeix en nosaltres una disposició adequada per viure i celebrar, de manera personal i comunitària, el fet que hem preparat i anunciat.

La comunitat eclesial prepara amb molta cura tot el que envolta el Naixement: els llums que brillen amb més quantitat i intensitat; els cants que fan somriure i enyorar la vida passada, el comunicar l'alegria del present i somiar en el futur anunciat pels àngels; els menjars que ens faciliten la trobada i el compartir; els guarniments en domicilis i en espais comercials que ens recorden els moments de felicitat que transmet Nadal; les felicitacions escrites que enviem per correu postal o a través de les ones i pantalles per donar a conèixer els nostres desitjos de pau i justícia als més propers. I tants petits detalls que exigeixen una preparació conscient i meticulosa durant les quatre setmanes que dura aquest temps d'Advent. També preparem el nostre interior on es vincula la resposta responsable a l'oferiment del Senyor.

És cert que no volem pintar de color de rosa la nostra realitat amb embafadores repeticions que freguen l'infantilisme. Sabem i compartim la preparació de Nadal amb tots aquells que han sofert per la mort d'un ésser estimat o per una malaltia greu diagnosticada, per una ruptura familiar o per haver suportat els efectes desastrosos del clima. Sense res per preparar, el nostre present és fosc, tràgic i sembla no tenir un futur acceptable. Així parlen tots els afectats. Ens falta fortalesa i esperança, tenacitat i bon ànim per caminar cap endavant. Agraïm les grans mostres de solidaritat del nostre voltant que persones desconegudes ens ofereixen per ajudar-nos a sortir del pou de l'angoixa i la desesperació.

Segurament tots nosaltres i aquests grups de germans que pateixen haurem de preparar el nostre cor per acollir la gratitud cap als altres sense perdre la confiança en el Nen que neix.

Rebeu el meu afecte i benedicció.                                

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida