Prior de Tarragona i nebot de l’arquebisbe metropolità Arnau de Cescomes.

En el seu temps es feu la consagració, una vegada més, de l’església parroquial de sant Joan de la “Plassa”, que ja era la primera parròquia de les parròquies urbanes lleidatanes. El bisbe consagrant l’església parroquial de Sant Joan de la “plassa”, l’any 1372, fou un bisbe missioner franciscà, que es trobava a Lleida, fra Ramon de Colom. 

La butlla de nomenament encara va ser signada per Innocenci IV, a la seu papal d’Avinyó.

Home de confiança del rei d’Aragó, Pere IV d’Aragó i III de Catalunya o el Cerimoniós, va intervenir en les lluites hagudes entre el rei d’Aragó i els Trastàmara, amb el seu màxim representant, Enric de Castella.  

Romeu de Cescomes fou marmessor de la reina Leonor, tercera esposa del rei Pere IV. Als inicis del 1379 va ser nomenat diputat pel braç eclesiàstic, representant de l’església catalana en els comicis civils. Tots aquests assumptes seculars van fer que la major part del temps del seu pontificat l’hagués de viure fora del bisbat. 

Va disposar que les campanes del campanar de la seu toquessin els tocs de l’Àngelus al matí, al migdia i al caure el dia; després de la posta del sol, quan es feia fosc s’encenien els llums d’oli a les cases. 

Leonor, la tercera esposa de Pere IV, va morir a Lleida, el dia 20-IV-1375. Camí del santuari de la Mare de Déu de Montserrat, quan passava per la ciutat de la terra ferma es va sentir molt malalta. Aquí fou hostatjada al palau episcopal, on morí a l’hora nona.

Un any després de la mort de Leonor, Pere IV va fer recollir les baiardes amb les que s’havia transportat el cadàver de la seva esposa. 

Romeu va morir a Lleida el 7-X-1380.

Mn. Ramiro Viola González