Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1238-1247

De família noble ribagorçana, fou abat del monestir de la Real, a Palma de Mallorca, on, en un nínxol, que hi ha a la porta de l‘entrada s‘hi pot llegir:

—Si Benedictus non fuisset, Petrus adhuc mendicasset— 

Va ser abat del monestir de Santa Maria de Poblet. En aquesta elecció van participar-hi canonges de Lleida i de Roda. Però aquest càrrec només el mantingué fins el juliol de 1238, any en que fou nomenat bisbe de Lleida. Reorganitzà la canònica de Roda, assistí al concili ecumènic I de Lió (1245) i molt probablement al capítol general cistercenc de 1245-46.

Essent bisbe de Lleida mantingué l’estil de vida monacal cistercenca amb el vestit i cogulla monacal. Continuà amb els dejunis del císter. Al  palau episcopal, vora de la seu, hi tenia una cambra, on no hi deixava entrar ningú, ni els familiars. Era per a ell sol i per a ningú mes i dormia en un llit ben senzill; com a monjo del Císter.

Un acord que hi hagué entre els capítols de Lleida i el de Roda, fou que, a la missa, a Lleida es faria memòria dels canonges difunts de Roda i a Roda es faria el mateix amb els de Lleida  “Per a que es manifesti la caritat fraterna entre ells”. Es compensava, així, la fatigosa elecció episcopal. Cada vegada que un canonge de Roda baixés a Lleida se li donaria la porció canònica quotidiana durant 3 dies. Al morir el bisbe de Lleida, el capítol catedral de Lleida ho faria saber als seus germans de Roda. 

Celebrà sínode diocesà l‘any 1240. La temàtica més important fou l‘actualització del “Septem sacramentorum...” de Pere d‘Albalat.

També formà part de la comissió de bisbes reunits al convent dels Franciscans lleidatans, per tractar de l’escabrós assumpte del rei Jaume. De la penitencia i absolució de l’esmentat rei d’Aragó, excomunicat per haver acusat, torturat i desterrat el bisbe de Girona, Berenguer de Castellbisbal. Estava acusat d’haver revelat de secret de confessió. 

Assistí a diversos concilis provincials. També al concili de Lió, XIII ecumènic. Es tractà de l’emperador Frederic II, anatematitzat solemnement.  

Raimond de Císcar va morir a Lió el 1247. En el seu testament deixà que les seves despulles fossin traslladades a Poblet.

Mn. Ramiro Viola González