Diversos
Lloc de naixement: 
Zaragoza
Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1621-1633


Natural de Saragossa, de família humil i amb pocs recursos econòmics. Estudià a l’Estudi General de Lleida. Fou inquisidor general i confessor de Felip III. Als 27 anys ja era vicari general de València, càrrec que desenvolupava quan el 1621 fou elegit bisbe de Lleida, per butlla del 19-IV-1621. En va prendre possessió el 14 de juny i el 14 de novembre ja hi va fer entrada. L’any següent 1622 va convocar sínode diocesà, tingué molta cura en les visites pastorals i dictà unes orientacions minucioses sobre com calia celebrar la missa, confessar, custodiar el santíssim, combregar, etc.

Extracte del decret de visita pastoral al bisbat:

  • Damunt el portal de cada església parroquial s’hi posaria una imatge de pedra o de fusta del sant titular, “para que se sepa quien es y el que pasare por allí se encomiende al tal santo” .
  • Que a cada arxiu parroquial hi hagués els “quinque libri”: de batejats, confirmats, casats, excomunicats, i difunts.
  • Que la Unció dels malalts es fes amb el dit gros i no, amb l’agulla de plata.
  • El confessor portaria sobrepelliç i estola morada.
  • Fora del confessionari només es confessaria als malalts. Ningú en cases de camp o als carrers. Tots al confessionari.
  • El santíssim s’havia de renovar cada diumenge.
  • Que no es digués missa amb vi negre, sols amb vi blanc: “era horrorós i fastigós veure els purificadors tacats”. 
  • El revestir-se per a celebrar la missa havia de fer-se a la sagristia, no a l’altar.
  • No es podia oir missa des de fora del temple. No valia.
  • Que els escolans i els sagristans vestissin una mica més decent.
  • Que el fossar fos ben tancat. Les relíquies es guardarien al sagrari, de vegades no eren relíquies. 

També dictà una normativa sobre arxius parroquial i custodia dels seus llibres. Portà a la catedral les relíquies de sant Ramon i sant Valeri de Roda, per bé que acusat d’haver espoliat els sepulcres, el nunci, Lorenzo Campeggi, el va obligar a restituir-les a Roda.

L’any 1626 el rei Felip IV va visitar Lleida, i com ja era habitual els afalacs i compliments dels bisbes al monarca, aquesta vegada tampoc hi van faltar. 

Durant el seu episcopat es van establir a Benavarri les monges dominiques de clausura. Una de les seves fundadores fou Sor Martina de los Ángeles, de qui es va començar el procés de la seva beatificació, encara que desprès no tirés endavant. Posteriorment les monges es van traslladar a Alcanyís, Saragossa.

Des de València i per la pressa de posició, el 14 del VII, va delegar els poders en el seu germà Jeroni. Ell va deixar escrit:

“Entré en Lérida domingo a 14 de noviembre del año 1621, y este dia, en el altar mayor de mi iglesia catedral juré las concordias infrascritas y demás estatutos...”.

Eren les concòrdies establertes entre el bisbe Loaces al capítol de la catedral sobre el tema litigiós dels “coniudices”

Va ser elegit membre del general de Catalunya per l’estament eclesiàstic. Va morir a Barcelona el 17-II-1632

Mn. Ramiro Viola González