Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1682-1698

 Pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Va passar de ser bisbe de l’illa de Malta a ser bisbe de Lleida. Després de fer l’entrevista a Roma amb el Papa Alexandre VI, es dirigí immediatament a Lleida.

 Havia rebut el nomenament de visitador de l’Estudi General de Lleida. Treballà de manera especial en referència al compliment de l’estatut 36, que tractava de l’ingrés dels col·legials al col·legi vell o de l’Assumpta. Aquest problema interessava sobretot als fills de Benavarri i del comtat de la Ribagorça i també a tots els del bisbat de Lleida a l’hora de gaudir de les beques que oferia el col·legi.

 Prengué possessió del càrrec de bisbe el 3 d’octubre de 1682.

 Les providències donades pel bisbe Molina sobre aquest tema constaven en l’edicte publicat per Jordi Villa, president del col·legi, el 2 de maig de 1686.

 Aquell mateix any havia demanat al Papa la concessió d’un jubileu especial per a la ciutat de Lleida amb motiu de la terrible plaga de llagosta que assolava i destruïa les terres i els fruits dels camps lleidatans. 

 El 16 de novembre de 1693 va fer a la catedral de Lleida, una fundació d’un aniversari de misses i distribució de pròpies almoines als pobres, en el dia de l’aniversari.

 Es deia que l’església lleidatana havia estat fundada per l’apòstol sant Jaume, el Gran, el dels fanalets.

 A l’església catedral s’hi custodiava la relíquia del Sant Drap, de llarga història mediterrània.

 Segons Miquel Jeroni la residència episcopal del bisbe de Lleida era la millor de tots els bisbats de Catalunya. Com ella no n’hi havia una altra. El panorama que descrivia i oferia l’horta i el riu Segre eren una veritable Laudes Ilerdae.

 Molina va morir a Fonz el 31 d’agost de 1699. Sepultat a les grades del presbiteri de l’església parroquial, a la vora del bisbe Pere de Santiago.

 Mn. Ramiro Viola González