Doctor in utroque, canonge de Barcelona, bisbe d’Elna, quan aquesta diòcesi, avui francesa, formava part de la Província eclesiàstica tarraconense. 

 Va ser un dels assistents al concili de Trento i quan es va haver de fer la suspensió -una entre vàries- ell va ser un dels bisbes que va mostrar la seva conformitat.

 Del bisbat d’Urgell fou traslladat al de Lleida el 3 de maig de 1556 i el 6 de setembre del mateix any va fer entrada a la diòcesi lleidatana.

 Com els estudiants de l’Estudi General vivien en constant inquietud i no precisament en favor de l’estudi particular ni tampoc del general, a Despuig li va tocar fer el que a la majoria dels bisbes de Lleida es veien obligats, es a dir, la visita a l’Estudi General. Tots acostumaven a donar decrets de visita que al poc temps un altre visitador havia de modificar. No servia de gaire allò de -ad perpetuam rei memoriam-  La perpetuïtat, en aquest context, tenia poc sentit doncs, al mudar-se els estudiants es mudaven les constitucions. 

 El bisbe Despuig va afrontar la problemàtica universitària d’una manera singular i eficaç. Abans de morir preparava un llarg escrit per a la reforma de la universitat.

 Hi havia a Lleida una escola per a estudiants pobres, el de l’Assumpta, però era insuficient. Així que Despuig fundà a les cases de l’ardiaca Marc de Voltor, un nou col·legi per a estudiants pobres, el de la Puríssima Concepció de la Verge Maria, per a dotze estudiants, tres del bisbat de Lleida, tres del d’Urgell, dos del d’Elna i un parent del fundador amb uns estatuts molt semblants als dels futurs seminaris tridentins. 

 Amb el títol Praecepta spiritualia  va promulgar a Lleida unes constitucions sobre la reforma de la vida eclesiàstica i celebrà un sínode (1557). 

 Despuig va morir a Lleida el 21 de novembre de 1559 d’un atac cerebral.

 Mn. Ramiro Viola González