Nasqué a la població palentina de Becerril de Campos l’1 d’agost de 1705. Fill d’Antoni Mª i de Manuela; fou batejat el dia 10 del mateix any. Estudià a Palència humanitats, filosofia i teologia, uns anys, més tard, concretament el 1732 es graduà en teologia a la universitat de Valladolid.

Trobem constància que l’any 1750, i durant set anys, estava com a rector a la parròquia de Sant Just i Pastor, a la Villa y Corte, de Madrid.

El monarca Ferran VIè el presentà al papa Benet XIII per a bisbe de Lleida i aquest el nomenà amb la butlla datada el 23 de maig de 1757. El bisbe Manuel professà a Madrid el 27 de maig de 1757. La possessió de la seu de Lleida la realitzà mitjançant procuradors que, en el seu cas varen ser els canonges de la seu de Lleida Ramon, Pastoret i Joan Finestres, l’1 de juliol de 1757. 

El 25 d’octubre de 1759 Carles III, el nou monarca espanyol arribat de Nàpols, quan viatjava de Barcelona a Madrid, s’aturà a la ciutat de Lleida. El bisbe Macías juntament amb els canonges li varen exposar la situació de la catedral de Lleida i li van demanar que posés solució al contenciós de la Catedral, el nou monarca els va donar promeses positives. L’obra de la nova catedral s’inicià i el 15 d’abril de 1761.El bisbe Macías beneïa i col·locava la primera pedra.  

A la parròquia de Sant Llorenç, que fins llavors tenia funcions de parròquia i de catedral, se celebrà els dies 12, 13 i 14 d’abril el sínode diocesà. Segons el bisbe Macías, la sagristia de la catedral era bastant pobra ja que hi mancaven els ornaments litúrgics per a la celebració de pontificals. 

A la diòcesi lleidatana hi havia un col·legi Seminari però estava buit per manca de rendes i de seminaristes. Els qui es volien preparar per al sacerdoci ho havien de fer pel seu propi compte; per a poder ajudar-los hi havia el professor F. Xavier de Uribe, familiar del bisbe.

Durant l’episcopat d’aquest, més concretament l’any 1767 es va viure l’expulsió dels jesuïtes.

El bisbe Manuel morí a Lleida el 27 de desembre de 1770. Les seves despulles es troben a la seu Nova.

Mn. Ramiro Viola González