Nascut a la població turolenca de Josa el 20 de setembre de 1684, fill de Bru i de Maria, d’ofici pagesos.

Després d’haver realitzat els estudis primaris al seu poble i a Moyuela, completà els estudis a Saragossa, on s’hi traslladà als 14 anys. Obtingué el doctorat en Teologia a la Universitat de Saragossa. Tenim notícia de que fou nomenat prevere l’any 1708.

Fou vicari general d’Albarrassí (Terol), de l’arxiprestat de Jaca (Osca), racioner de Pina d’Ebre (Saragossa), rector de la parròquia de Belxite i rector del seminari de Belxite (Saragossa).

Des de l’any 1726 simultanejà el càrrec de rector amb el de bisbe titular d’Aulona “in partibus infidelium” i el de bisbe auxiliar dels dos arquebisbes de Saragossa, Manuel Pérez de Araciel i Tomàs Crespo de Agüero. Residí prop de 25 anys a la població de Belxite.

L’any 1736 prengué possessió del bisbat de Lleida, ja era  bisbe d’anell i titular quan va fer la professió el 20 de juny de 1736 a Barbastre i davant del bisbe Carles Alaman i Ferrer.

El bisbe Galindo fixà la seva residència a Lleida, encara que realitzà una intensa vida episcopal recorrent diverses vegades el bisbat mitjançant les visites pastorals, sempre fetes a peu.

Alguns dels estius els passava a la població d’Aspa en un edifici que era propietat del bisbat, d’altres els passava al monestir de les monges dominiques de clausura que hi havia a Benavarri, on hi estava d’abadessa la seva germana Bàrbara Tomasa.

Aquest bisbe va fer tot el possible per recuperar la catedral, i en no haver-ho aconseguit escriví: “por no ser del servicio de Dios ni del Rei que se devuelva la Sta, Iglesia Cathedral”

Adquirí com a residència el palau del marquès de la Tallada, edifici ubicat al carrer del mateix nom.

Portà a Lleida les monges de la Companyia de Maria o de l’Ensenyança per a l’educació de les noies lleidatanes, això succeí l’any 1740. Aquestes monges es trobaven a la plaça de l’Ereta amb el carrer de la Palma.

El bisbe Galindo es preocupà molt pel seminari i pels seminaristes. Participà en diversos concilis tarraconenses.

Morí a Lleida el 11 de desembre de 1756, mentre donava una plàtica als seminaristes. Fou sepultat a l’església del convent de l’Ensenyança.

“Vir laboriosus, eleemosynarius, et sibi parcus ac ab omni pompa abhorrens; sed indiscreto zelo multa turbavit, et magna scandala seminavi...”

Mn. Ramiro Viola González