Es creu que néixer l’any 1661 al penyó de Vélez de la Gomera, illot espanyol, situat davant la costa marroquina mediterrània, i que pertanyia al bisbat de Màlaga. Fill de Cecilia o Catalina d’Erbia o d’Hervàs y de Francesc de Solís i Valdespino, natural de Xerés de la Frontera i governador de l’esmentat penyó.
El 1673, a Màlaga va vestir l’hàbit dels religiosos mercedaris. Professà a Sevilla com a mercedari calçat el dotze d’abril de 1674. A Salamanca es va graduar en batxiller, llicenciat i doctorat en Teologia. Va obtenir el títol de mestre d’arts.
També fou predicador a la cort de Carles II. Ho va fer als funerals de la reina Mariana d’Àustria, el 16 de maig de 1696, a Madrid. A Madrid rebé també consagració episcopal, oficiava el nunci, Francesco Aquaviva, al temple dels mercedaris.
Va prendre possessió del bisbat de Lleida el 18 de setembre de 1701, per procurador, l’entrada oficial fou al febrer de l’any següent. Immediatament convocà sínode diocesà. Va fer una ampla visita pastoral per tot el bisbat, i hi havia parròquies que feia més de cent anys que no rebien visita del bisbe.
Administrà el sagrament de la confirmació a més de 22.000 ànimes dels fidels diocesans i altres que no ho eren.
La seva estança a Lleida va estar marcada per la guerra de Successió a la Corona d’Espanya. Lleida enmig de dos exèrcits, el felipista i l’austríac, en sofrí les conseqüències.
L’anomenada avui Seu Vella va canviar de nom de ser anomenada la seu i amb ben poc temps de diferència va passar a dir-se Seu Vella.
El bisbe fou un arringatore de les tropes d’en Felip Vè.
L’onze de novembre de1707, festivitat de Sant Martí, va ser un dia tràgic per Lleida, va passar de ser austríaca a borbònica. Solís va cedir al rei la seu de Lleida per a què fos magatzem d’intendència militar “i altres usos convenients a la guarnició militar”. Aquesta cessió va durar molts anys, fins que allò que un bisbe havia cedit, un altre, el bisbe del Pino, ho recuperà.
Solís fou traslladat al bisbat de Còrdova i allà va morir.
Mn. Ramiro Viola González