Nat a Barcelona, fou ardiaca de la catedral de Lleida. 

En arribar a Lleida es trobà, encara, amb les conseqüències de la revolta dels Segadors i de la pesta. La devastació dels pobles era ben evident, alguns intentaven refer-se de la seqüela de la darrera escomesa bèl·lica. 

La presentació del bisbe de Lleida es posà el 23 de juny de 1680 i aquesta va ser feta pel rei Felip IV. 

A la ciutat de Lleida hi havia la catedral i cinc parròquies, que eren: Sant Pere, Sant Joan, Sant Andreu, Sant Llorenç i Santa Maria Magdalena. Tot i que de pila baptismal només n’hi havia a la catedral, o sigui a la de Sant Pere, i a la Parròquia de Sant Joan Baptista, més coneguda com la de la plassa. 

A la catedral hi havia cinc dignitats, vint-i-quatre canonges, el degà era la prima post pontificem; a més hi havia 12 porcionaris i uns 40 beneficiats residents. Tampoc hi mancaven els cantors ni músics ni altres ministres de l’església catedral.

La catedral de Lleida per il·lustre i molt rica, era una de les més insignes de Catalunya; després de les injúries de la guerra i la inclemència dels cels, les rendes eren més aviat minses. Els convents havien estat sumptuosos i ara es trobaven ruïnosos, alguns d’ells intentaven ressorgir, sobretot els carmelites calçats, els trinitaris i els franciscans. 

El bisbe Francesc Berard va morir el nou d’octubre de 1681, després d’una curta estada en terres lleidatanes.

Mn. Ramiro Viola González