Va néixer a Autol (Rioja), diòcesi de Calahorra, el 26-I-1766. Estudià a la universitat d’Irache (Rioja). Va ingressar al monestir benedictí de Sant Julià de Samos (Lugo) de jurisdicció de “vere nullius”. 

 De Samos passà al monestir de Montserrate (Madrid) on hi va ser abat. Després del trienni constitucional essent general de l’ordre benedictí, va ser nomenat bisbe de Lleida, el 26 d’agost de 1825.

 Els ingressos econòmics de la mitra lleidatana estaven gravats amb 1/3 part de pensió i segons la voluntat del Rei.

 El Papa, Lleó XIII, (1823-1829) el va preconitzar el 20 de desembre de 1824. El 20 de març de 1825 va rebre l’episcopat al monestir de Montserrate. El 8 de juny de1825 va fer la seva entrada a Lleida sense cap solemnitat. Gaudia de molt bona salut. 

 Havia escrit unes “Advertencias...” sobre temes d’actualitat, ...en defensa del altar y del trono, que los verdaderos sabios saben leer con gusto y aprecian y son documentos irrefragables de la sabiduria y piedad del Autor, benemérito de la Iglesia y del Estado. 

 Lleida era la ciutat més poblada de Catalunya, després de Barcelona. Tenia uns 3.000 focs amb governador polític i militar.

 A conseqüència de tantes guerres i aldarulls revolucionaris, les rendes de les prebendes catedralícies s’havien reduït a la meitat.

 Al bisbat hi havia unes 200 parròquies amb pila baptismal.

 Al Seminari hi havia quatre catedràtics, més dos de llatinitat. Hi havia uns trenta seminaristes, que es mantenien amb les rendes assignades dels beneficis rurals i una pensió de 7.000 r.v. sobre els béns de la mitra.

 La primera visita pastoral al bisbat, que durà uns tres anys, el bisbe Colmenares es queixava amargament de la situació moral de la diòcesi; a tot arreu hi trobava divisions: blancs i negres, liberals i servils. Uns hi altres s’acusaven i es perseguien con a enemics irreconciliables. 

 Publica algunes pastorals sobre: la pau, el sacerdoci, el jubileu.

 Va morir a Montsó on fou enterrat a la col·legiata.

 S’havia fet construir el sepulcre al palau episcopal de Lleida; però va morir a Montsó el 20 de juny de 1832 i allí es van quedar ses despulles.

 Mn. Ramiro Viola González