Nat a Alcanyís (Baix Aragó); fill de Blasi Ram i de Dolça Lanaja. Estudià dret civil a la universitat de Lleida, fou procurador del capítol de l’Església de Sant Salvador de Saragossa i l’any 1406 l’antipapa Benet XIII el nomenà referendari de la seva cancelleria a Mònaco. Després fou prior de la seu de Saragossa i l’antipapa l’envià com a nunci a Espanya, on el 1410 fou nomenat bisbe d’Osca. Després de Sant Vicenç Ferrer, Ram fou el qui més destacà en el compromís de Casp que nomenà el rei d’Aragó i Catalunya Ferran d’Antequera, a qui Ram, ungí com a monarca. Benet XIII també l’envià de nunci a Nàpols, Sicília, Còrsega i Sardenya (1415).

El 1412, mentre durava el Compromís de Casp, l’església lleidatana romania en situació de viduïtat; així fins el 1415 quan fou nomenat bisbe de Lleida Domènech Ram. Després de cinc anys com a bisbe d’Osca l’any 1415 fou traslladat a la diòcesis lleidatana. Durant aquest període la divisió ciutadana, lleidatana i regional, es manifestava amb tota la seva cruesa; el nou bisbe Ram va haver d’actuar per a retornar la concòrdia social i cristiana. Aviat es convertí en el principal negociador de l’antipapa en qüestions polítiques i eclesiàstiques durant el Cisma d’occident, però finalment se n’apartà. El 1415 fou nomenat bisbe de Lleida i el papa Martí V el confirmà en el càrrec dos anys més tard. 

Renovà les constitucions de l’Església lleidatana amb noves ordinacions de disciplina eclesiàstica sobre els clergues i la litúrgia. A l’any 1418 va manar que es fessin processons penitencials degut a certes revelacions divines que propagava un sabater lleidatà de nom Vergeret. 

Un dels seus vicaris generals va ser Alfons de Borja, el futur Papa Calixte III.

El 28-VI-1423 Alfons V feu publicà un decret segons el qual: 

• No es faria públic cap document papal sense que posseís el regium exequatur. Una manera més d’intervenir en els assumptes interiors de l’Església.
• Les contribucions a la Santa Seu serien segrestades i es distribuirien entre els beneficis a qui pertanyien.

Tingué un gran paper en el concili de Tarragona (1424), convocat per liquidar el Cisma d’Occident. 

L’any 1424 es decidí que els sermons de la catedral es repartirien entre el bisbe i els canonges. L’any següent, el 1425, es feu una nova recopilació de les constitucions diocesanes. El bisbe Domènech disposà que el Sant Drap es presentés en públic fidel només una vegada a l’any.

El 1429 Domènec Ram assistí al concili de Tortosa presidit per, el també cardenal, Pere de Foix.

El 1430 Martí el nomenà cardenal i el 1434, arquebisbe de Tarragona, i va ser traslladat a la mencionada ciutat. El 25-IV-1445 morí a Roma on fou sepultat a l’església de Sant Joan de Letran.

Mn. Ramiro Viola González