Nascut a Medina del Campo (Valladolid), fill de Diego i de María de Paredes. Estudià en diverses institucions, v.g: Salamanca. Aviat fou nomenat bisbe d’Albarrasí, però no essent a temps de prendre possessió de la diòcesis turolenca, ja que fou enviat al bisbat alacantí d’Oriola. Això succeïa entre el 1627 i el 1636.

 El Papa Urbà VIII el nomenà bisbe de Lleida a les idus d’agost i en prengué possessió per via de procurador, Francesc Piquer, el 7 de febrer de 1636.

 Dels seus temps data la troballa del Sant Crist Trobat i a la parròquia de Sant Llorenç de la ciutat de Lleida. El bisbe Caballero de Paredes ordenà la formació de l’expedient habitual per tal de garantir l’exactitud de la trobada de la imatge del Sant Crist. Quia satis constet de justo deprecantium desiderio...

 La devoció a aquest Sant Crist va ser una de les formes de pietat emblemàtiques de la ciutat de Lleida. La imatge i la resta de l’església parroquial van ser cremades durant la guerra civil espanyola del 1936. Després de la guerra i, sobretot, entre els pagesos de Lleida va renéixer la devoció vers al Sant Crist; tot i això actualment es una devoció gairebé desconeguda. 

 Tornant a l’època del nostre bisbe Bernardo hem de dir que l’abat de Poblet li va atorgar una sèrie de relíquies per a la catedral lleidatana.

 Durant el seu episcopat es va succeir un fet molt important per a la història de Catalunya, el 1640 s’inicià la guerra dels Segadors, iniciada el dia de la festivitat del Corpus (Corpus de Sang) el 7 de juny de 1640. Durant aquest temps el bisbe Bernat tingué una sèrie de dificultats: ell era partidari del monarca castellà Felip IV, mentre que el poble de Lleida ho era dels catalans de Pau Claris i dels francesos que van venir a ajudar.

 Cavallero finalment va fugir de Lleida disfressat de caputxí. Passà per Barbastre, Tortosa i finalment va anar a Castella. El van nomenar bisbe d’Oviedo, on hi creà diversos problemes. Morí el 30 d’abril de 1661.

 Mn. Ramiro Viola González