Maria Dolors Prenafeta és germana dominica de l'Anunciata. Dels seus 75 anys, n'ha passat 45 en servei missioner a Guatemala, amb un breu parèntesi a Mèxic. Com cada tres anys, aproximadament, passa un mes a casa nostra, visitant familiars i amics.

La germana Prenafeta viu a Cahabon, una població d'uns 3.000 habitants, la gran majoria dels quals són indígenes de l'ètnia quekchí. També hi viuen ladins, és a dir, descendents d'espanyols. Encara avui en dia existeixen diferències racistes entre uns i els altres. De fet, l'església és la única institució que defensa la igualtat en dignitat i drets entre uns i altres. 

El municipi engloba diverses families que viuen aïllades unes de les altres enmig de la selva. Les germanes dirigeixen una escola de secundària que ofereix formació a aquestes persones. Al mateix temps, dirigeixen una residència on les alumnes que venen de la selva, poden restar internes, per seguir amb els seus estudis. 

Les families que envien les seves filles a estudiar, veuen en l'educació una oportunitat de progrés en la qualitat de les seves vides. 

La manca de recursos econòmics per mantenir l'escola, es supleix amb la col·laboració de totes les families en forma d'espècies. Per exemple, les tasques de manteniment de la residència van a càrrec de les noies i són els pares de les alumnes qui tenen cura de l'hort que els hi proveeix d'aliment per tot el curs escolar. D'aquesta manera, amb la solidaritat de tothom, també amb els recursos econòmics que obtenen de la congregació; les noies poden cursar els seus estudis, fet que els hi facilita accedir posteriorment a estudis universitaris. Com a exemple, la mateixa directora del centre, que és també germana dominica,  va ser alumna en el seu dia. 

La comunitat de religioses està formada per quatre persones, dues d'elles indígenes, una altra ladina i la nostra lleidatana, Maria Dolors. Treballen estretament amb laics, doncs tots els professors ho són.

També amb els pares dominics, que porten endavant altres projectes similars.

La història de la Maria Dolors es resumeix en acompanyar des d'un enorme respecte a aquelles comunitats. Pel camí ha trobat persones meravelloses, plenes de bondat i generositat. Potser l'aspecte més difícil de la seva tasca, ha estat el poder assolir la integració de l'Evangeli en els ritus ancentrals dels quekchís. 

La germana Maria Dolors, parla amb veu tendra i serena, que s'apassiona i s'indigna quan recorda situacions viscudes injustes. La seva mirada humil, s'il·lumina quan parla de les persones que ha conegut i estimat.