La Generalitat ha declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) l’església de la Sang de Lleida (Segrià), en la categoria de monument històric i també ha aprovat delimitar-ne l’entorn de protecció.

La capella de la Sang està ubicada al sector sud del nucli antic de Lleida. La situació del monument configura una imatge paisatgística d'interès dins el seu marc urbà. Rep el seu nom de la Congregació de la Puríssima Sang. L’any 1803, aquesta Congregació va adquirir l’antiga església del convent dels hospitalers de Sant Antoni, en la qual destaca la portalada renaixentista del segle XVI, atribuïda per alguns a Damià Forment i per altres al seu deixeble Gil de Morlanes. Aquesta portalada pertany a models d'ascendència castellano-aragonesa, com les de la Seu Vella de Lleida i els Reials Col·legis de Tortosa.

Més tard, entre 1875 i 1881, es va realitzar una gran obra consistent a transformar l’antiga església d’una nau i coberta amb volta, en una nova església de planta basilical romana amb la nova decoració en què destaca el sostre de fusta inspirada segons el traçat de la Basílica de Sant Joan de Laterà a Roma. El projecte va ser redactat per l’arquitecte del Bisbat, Celestí Capmany.

L’any 1925, la Congregació va cedir als jesuïtes l’usdefruit de la capella. La seva estructura arquitectònica va permetre el seu ús com a arxiu, hemeroteca i magatzem durant la Guerra Civil, fet que va facilitar-ne la conservació. El juliol del 2015 l’església es va tancar al culte diari per l’avançada edat dels jesuïtes, tot i que ha seguit acollint la missa de Sant Antoni i els actes de la Setmana Santa. Des de principis d’aquest mes de juliol, la comunitat ucraïnesa de la ciutat hi celebra la missa els diumenges a la tarda.

Bé cultural d'interès nacional (BCIN), és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles, atorgada per la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional. Formen part d’aquest registre l’església de Sant Llorenç de Lleida o la Seu Vella, entre d’altres monuments de la província.