La trobada “Taizé-Catalunya 2015: una amistat que perdura” va a plegar el dissabte 17 de maig a més de 1.200 persones vingudes de tot Catalunya per unir-se a les diferents commemoracions que la comunitat de Taizé celebra aquest any.
La pregària al vespre a la basílica de Santa Maria del Mar va ser la culminació de tot un dia de trobada i celebració de la llarga amistat que uneix Taizé amb moltes persones de Catalunya. Durant la celebració, es va posar de manifest que la fe pot ser un instrument de reconciliació, de pau i de solidaritat.
Al llarg de tot el dia, al voltant de 300 persones van aplegar-se al Seminari Conciliar de Barcelona per commemorar els 75 anys de la fundació de la comunitat, els 100 anys del naixement del germà Roger (el 12 de maig de 1915) i 10 anys de la seva mort, el 16 d’agost de 2005.
La jornada va començar amb la pregària del matí, seguit de quatre testimonis de diferents generacions que han passat per Taizé. La Queralt Such, de 18 anys, va compartir l’experiència li va fer plantejar “per què creus com creus, per què pregues com pregues”. La Clara Mercader, de 25 anys, va anar a Taizé des de petita juntament amb la seva família: “Les amistats que he fet a Taizé ha estat un dels millors regals que he tingut, a Taizé poden néixer amistats i molt profundes”.
La Carme Garcia, que va anar a Taizé per primera vegada l’any 1978, va compartir l’essencial del que va descobrir a Taizé: “Allà vaig descobrir el silenci, la presència de Jesús amagada en aquell silenci, i com Déu hi és present, és a prop nostre i ens estima”. Emili Papier, el més veterà, va anar per primera vegada a Taizé l’any 1966: “Taizé m’ha ensenyat el valor de l’acollida, i tot el que l’acollida significa. També la confiança, el silenci i viure en el Crist”.
Després, les més de 300 persones es van distribuir per diferents tallers, com “Fe i vida: els nostres talents al servei de la societat en l’àmbit empresarial, en la política, en el món sindical“; “Una opció de vida: el compromís més enllà de les nostres fronteres”; “Lloar Déu i servir els germans: un compromís per a tota la vida en el si de la comunitat cristiana”; “Interpel·lats des dels marges de la nostra societat”; “L’aventura d’ensenyar i aprendre junts”; “Els propis dons al servei de la salut”; “Comunicar l’experiència de la fe a través de l’art, la imatge, la paraula”; o “Introducció bíblica per a una hora de silenci contemplatiu”. En aquest sentit, en el taller sobre el món educatiu es va compartir com Taizé és un espai educatiu perquè aporta valors com la positivitat, el no jutjar, l'escoltar, valorar les coses, la confiança en Déu i en els altres.
En taller sobre els marges de la nostra societat, tant els testimonis com els participants van compartir l’experiència de l'amic Jesús que t’agafa i t’acompanya els ha ajudat a reconèixer Deu en els més pobres. En el taller sobre el món de la salut, els testimonis van explicar com “l’escolta al pacient i la mirada integral té relació amb l’experiència de Taizé, en el sentit que allà tothom se sent escoltat, i l’acolliment és guaridor”.
Després de dinar, la trobada també proposava als participants tenir un signe de solidaritat concret amb el CECAS, Centre Català de Solidaritat, una fundació que es dedica a l’atenció de persones amb drogodependència i que es troben en situació d’exclusió social. Cèlia Palacín, la directora, va explicar quina tasca desenvolupen i va agrair a tots els assistents la col·laboració en el projecte.
Tot seguit, el germà Pere de Taizé va fer una introducció entorn la carta “Cap a una nova solidaritat”, on es recullen quatre propostes per ser “sal de la terra”.
El germà Pere va recordar com el germà Roger “es va deixar impregnar per l’esperit de les Benaurances, les pregava, les cantava”. “Per entendre les Benaurances cal entrar en la dinàmica del Regne de Déu: les Benaurances donen gust a les nostres vides”, va reflexionar el germà Pere.
En aquest sentit va recordar les paraules del germà Alois quan diu: “Ser sal de la terra és un do de Déu, no és només gràcies al nostre esforç, sinó a través de la pregària, del compartir amb els altres, és com anem acollint el do per la solidaritat. I tot comença per obrir el cor a les Benaurances, i amb gairebé res, podem molt”. A partir d’aquí, els participants es van dividir en diferents grups per compartir les quatre propostes de la carta.